El Caro

Això era uno que tenia un gana[d]o de cabres i auelles. Les auelles p[er a] vendre-les, els corders, i les cabres p[er a] beure llet. Entonces passaven per allí, el dia que estava asquilant, uns veïns: - Xe que any més bo tens enguany de xotets i de corders! - Quede[u]-vos a dinar que jo vos convide, perquè ha tingut molt bon any i mataré dos conills i faré l’arròs i mos minjarem un corder rostit. I entonces aquells, pos es queden a ajudar a asquilar i que s’han d’agarrar i es han de nigar i tot això p[er a] asquilar. I quan van acabar, ell un rato antes se’n va anar a preparar la paella, va matar els conills que ell d[e]ia, que no eren conills, era un gat, i va fer la paella. I entonces, quan el Nostre Senyor agarra i prova l’arròs veu que el sabor era de gat, no era de conill. I li diu: - Eres car i mos has estafat, però t’has de convertir en una cosa rara. I ell li diu: - Per què? - Perquè mos has anganyat, has posat gat en ves de conill a la paella. - Això no és de veres. - Que sí que és de veres. ¡Que se convierta el gato con sus patas y su rabo! S’anjunten tots els trossos i es fa un[a] a[l]tra volta el gat i entonces aquell es queda en uns ulls com si anaren a eixir-se-li-ne del cap, aspantat. I el Nostre Senyor li diu: - Mos has anganyat, eres un mentirós, però d’esta te’n recordaràs. Caro eres i en caro es convertiràs però a les cabretes les quidraràs però mai les voràs. I ell va per ahí per les serres volant, com és un caro i va fent aixina: eeeheeeheeeh i uns xiulits [en aquest punt, l’informant xiula] però les cabretes mai li contesten.

Reproductor MP3