El cura prenyat

Un cura que vivia al Pinòstenia queanar a un camp a dir misa. Se’n vaambell, el zagall, el monesillo per a ajudar-lo i li diu:

-          Mira nen, ara despréstens queanar al Pinòs i dir-li almetge que vinga a vore-me, no emtrobemas moltbé.

El zagallva arrearal poble i li diu al metge:

-          Ha dit el cura que vajavosté, que s’hafetmalalt i no sapho que té. Posveste’n i li dius que no pucanar, que ací en el pobletincmoltsmalalts i ara en este momentno puc. Mira, que pixe en una botelleta y que te la done que jofaré per analizar-ho a vorequè es lo que té.

Va tornar el zagall i el cura li diu:

-          Que t’hadit el metge?

-          Diu que no puc venir perque té moltsmalalts allí en el poble, que pixevosté en una botella, jo se la lleve,ellhoanalitza i ja me diràellho que té.

Bueno posbé, el cura va pixar en una botelleta, se la donà al zagall i va arrearcamíavant.

Quananava per un barranc, ahí hi havia unesfigueresgrandonesde bacores i havien dos dones que estavenintentant collir-les.

-          Xicaquèbacoresmésgordes, i nosaltres no podem pujar. Mira, mira, ve Peret. Ah sí, sí. Ei Peret,volsfer el favor d’ajudar-nos a collir estesbacores que nosaltres no podem?

-          Sí, dona!

-          Hala,pos puja.

-          Sísíclaro dona, però mira porte aquí una botelleta, teniucuidat no la tireuperquèastòés para llevarse-lo al metge.

-          Peret mira les bacoresallàdalt,allí, alllà. Dient-li a Peretonestaven les bacores van tropezar amb la botelleta i es va derramar.

I una li diu a l’altra:

-          Donapixatu, pixatu, i aixina no se’n dona compte.

Com que agafa la botelletai pixa. Van collir les bacores, Peretbaixa i diu:

-          Bépuesme’nvaig, i la botelleta?

-          Ahí, ahí on tu l’hasdeixat, en el tronc de la figuera.

Agafa la botelleta i diu:

-          Vale ,buenome’nvaig.

-          Vale gràcies per ajudar-nos amb les bacores.

Porta la botelleta al metge, hoanalitza i diu:

-          Xe, es raro astò, que este home estigaaixina, estàembarassat. Pren nene, llevale al senyorcuraaixò i li diusloque té.

-          Què li dic?

-          Que estàprenyat

El zagall va allí i el cura diu:

-          Quèt’hadit el metge?

-          Que m’hadit? Ara hosabrà… m’hadit que vostéestàprenyat.

-          Com que prenyat?!!

-          Sísíale,aparella la somera i anemon que ací no estembé.

Se’ntornen al poble i el cura diu:

-          Jo me’nvaig alconfessionari i a ver si alguna dona m’explicaaçó.

Entra una dona i li diu:

-          Vosté ha malparit alguna volta?

-          Sí,senyor

-          I coms’ho va arreglar?

-          Pues mire, allí tinc una veïna que va fer coques en oli. A mi m’agradenmolt, ivingaminjar-ne’n, vingaminjar-ne’n, quintrastorn de panxa!. Va estrenyer aquella nit, vaigcomençar a tirar-hotot i ahí se va acabar.

-          No sé, no sé, a vore, demà li preguntaré a una altra dona.

Al diaseguentquans’alçà es trobàamb una altra dona i li diu:

-          Tu has malparit alguna volta?

-          Sí,senyor

-          Com hi has fet?

-          Pues mire, quanpujava un cosique estavallevant hi vaig pujar per les escaleres a estendre la roba dalt de la terrassa,vaigtropesar, vaiganarrulantcosi i joescaleresavall i el sust… aquella nit va ser…

-          Buenoaixò té mésclario...

En seguidadesprés li diu a la criada:

-          Xica, puja al cosiallàdalt del replaner, que vaig a clavar-me dintre i tu li xives que caiga de la escalera de dalt.

Puja al cosi, se clava el tiodins i li diu:

-          Xira-li que caiga.

-          Però no veus,senyor cura, que va a escalabrar-se? Que vol matar-se?

-          Que siga lo que vulga, tu xiva-li.

Poompoom, li pega un xivo. Se va a escalabrar tot i es va llitarcom va poder.

-          Ja vorem, ja voremdemà. Ai, ai, ai que dolor de panxatinc, ai que malaltestic.

I aquella nit, per casualitat en el pixador que pixavaell es va clavar un escarabatd’eixos que hi ha negres i diu:

-          Aicullons, ja estàlo que era, ja està. Míralocom ha eixit, clavat al pare, [¿?]

Reproductor MP3