[La vinguda de la Mare de Déu de l’Assumpció]

En la platja del Tamarit se van encontrar a la mare [de] Déu que va vindre a una caixa de madera [?] i que Cantó [...] va anar en el cavall a avisar a Santa Maria que havia aparegut la mare [de] Déu en el Tamarit [...]. I entonses ja van sacar a la mare [de] Deu i la van posar com a que ells [els santapolers] volien pos que se fora a Alacant o [a] Oriola, que no vinguera [a Elx]. Entonses van dir: mira, pos no mos entenem bé pos anem a fer una cosa, posem als bueys i a on tiren... I havien tres camins, que uno anava [...] p[er a]’Alancat i l’a[l]tre anava p[er] a Oriola [...] i l’a[l]tre p[er] a Elx. I entonses ho van posar i van dir bueno pues p[er] a on tiren ells, p[er] a on tiren els bueys, p[er a]’allí. I entonses van tirar i van pillar la carretera que venia p[er] a Elx. I dintre de la caixa resulta que [hi] havia uns papers que açò és el “co[n]sueta” [...] i un a[l]tre que d[e]ia que “para Elche soy venida”, bueno... aquí hu diem en castellà aixina, que jo no se si en el escrit era “P[er] a Elx sóc vengu[d]a” [...]. I “consueta” era el escrit del Misteri i [...] e[l]s cants també. 

Reproductor MP3