Canpop banner


    El poble abandonat de Bitla.

    Identificador: DaviniaMar
    Títol: El poble abandonat de Bitla.
    Tipus:
    Recol·lector: Davinia Martínez Juan
    Informant: Alejandro González Más
    Edat informant: 65 anys
    Localitat: Alacant
    Data enregistrament: 10/04/2014
    Extensió:
    Text:

    - DAVINIA: Comencem Alejandro.

     

    - ALEJANDRO: Bé, el meu nom és Alejandro Gonzàlez Mas i vaig nàixer a Castell de Castells a la Marina Alta. I hui estem al Col·legi Florida, és dia 10 de Abril i anem intentar recordar alguna llegenda de les que es comenten en la zona de Castell de Castells.

     

                Castell de Castells és un territori de repoblament, on hi havia[?] moreries reials i al any 1200 estaven tots els castells de la zona sota el control de Al-alzraq  que va ser el cabdill des de Castells hasta (fins a) Alcoi i en honor del qual es celebren les festes de Moros i Cristians de tota la comarca incluides (incloses) les d’Alcoi que són les més antigües (antigues) de tota la comunitat des de fa cinquanta anys. Les llegendes que es comenten per la zona solen ser relacionades en l’etapa de l’expulsió del moriscs ja siga la llegenda d’Alcalà que relata Enric Valor en les seus rondalles o la llegenda del Cavall Verd que es conta per la zona de la Vall de Laguar, el Cavall Verd es troba entre Castells i el Vall de Laguar o ja siga la que hui comentarem de El poble abandonat de Bitla que actualment es coneix com Vil·la. Els fets són que al any 1609 es decreta l’expulsió dels moriscs d’Espanya i en tota la zona de la Marina Alta els moriscs porten més de mil anys vivint i per tant considera[v]en que era sa casa i es fan forts. Primer en el fort de Bernia, i es neguen a embarcar en el port de Denia, el rei envia els tercis de Flandes per expulsar-los i van arreplegant-se i es concentren en la zona del Vall de Laguar. El vall de Laguar és un vall que comença per Fontilles, els Poblets, el Campell, Fleix i Benimaurell i al poble de dalt, Benimaurell, es troba la serra El Cavall Verd. Els ejèrcits (exèrcits) monten (munten) campament al peu del Cavall Verd en el poble de Murla que és una plaça cristiana de cristians vells i des de allí pugen rodellant (envoltant) la serra i arriben fins Pedracos. En la platja Pedracos monten (munten) campament i d’allí (d’allà) assetgen als moriscs i al final es rendixen (rendeixen) de set. Controlant les fonts i no deixant-los baixar a per aigua. Es fa una matança molt gran i els que sobreviuen són embarcats a Dènia. Com que els moriscos sabien que quan els embarcaren a Dènia no els deixarien emportar-se cap de rique[s]a, recurrixen (recorren) a amargar en el territori, que coneixien molt bé, vivien més de mil anys allí, les seus pertenencies (pertinences) mes valuoses ja que els seus fills o els seus néts tornen més tard a arreplegar-les. Això és el que es coneixerà com els atacs dels pirates Berberiscs que no eren ni més ni menys que els antius (antics) pobladors de la Marina que torna[v]en a arreplegar el que era seu. En Castells es relata que quan en el segle XIX i en el segle XX els agricultors de Castells baixa[v]en al Alger a fer la temporada de l’esporgà,anar a podar arbres per als llauradors francesos, que eren els que en aquells moments controla[v]en Alger, treballaven en els camps els musulmans argelians (algerians) que eren naturals d’allí del lloc i es conta una història que sempre hi havia algun algerià que quan sa (es) preguntava: “D’on eres?” i deien que érem de Castell de Castells, ens a dien (deien): “Castell de Castells Bitla Rica!”. Això va crear o ha creat el que encara continua dient una mena de llegenda de que el que era el nucli central dels poblats de la moreria de Castell de Castells, que era Vil·la, el seu alcaide, les seus persones més influents havien enterrat un tresor i a partir d’ahí (d’aquí) ja és que si en la coveta del feu[?], que si en la cova de [...], que si en el clot de distints indrets... però sempre la història és la mateixa, gent de Castells baixava a esporgar Alger i en Alger els habitants d’allí (d’allà), recorda[v]en encara que en Castells hi havia un assentament que es deia Bitla que es pronuncià Vi·la i que era rica. Mai sabrem si es referien a que era rica perquè es vivia molt bé o si era rica perquè els seus tresors es van quedar enterrats. I esa (aquesta) és la història.

     

     

    - DAVINIA: Moltes gràcies Alejandro.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es