[El barranc del Fleixar]

Havia en Cabeçó... hi ha un barranc que es diu el barranc del Fleixar [...] i allí havia pastoreo, els pastors es reunien en coves, als pobles venien poc perquè tenien els ganaos que cada[sc]ú tenia i vivien del pastoreo. Hi havia un pare i un fill molt xicotet, que va morir la dona i el pare va criar al seu fillet, i el criava per [...] un pare i un fillet molt reunidets, el pare li manava les faenes més fluixetes al xiquet i es van criar en molt voler en molt cariño i el pare pos un xiquet i un pare com si foren uno en vez de dos. Però es va fer major i es va fer un xic molt templat i molt guapo i els pastors es reuneixen cada dia que si que tingueren... com si tingueren senyalat el dijous i entonses en els masos els dijous era un dia que el dedicaven pa coses aixina de més recreo i jugaven a les cartes o als canuts eixos que tiraven, bueno jugaven i después cadaú a sa casa i al dia siguient a la marxa altra volta. Este pastor pos anava en el seu fillet a la reunió quan el xiquet es va fer major pos continuaven anant, era un xic molt templat i va anar un pastor de fora, [ai]xò que feren transhumants o no se que, en una filla i era una xica molt bonica i es va enamorar del xic i es van enamorar i pos lo que passa el agüelo le molestava per lo menos a ella i ella se’l va conquistar de tal manera que volia que el deixara que matara a son pare, que el desapareguera i el xic li d[e]ia que no, que no podia ser que com ell en tant que volia a son pare, que no, que no, que no, però claro tant i tant el va trastornar que al final va accedir:

- Com podem fer això? Jo com puc matar a mon pare? - preguntà el pastor

-  La cosa està ben fàcil, anem un dijous d’eixos que anem a jugar jo faig [...], mengeu, sopeu, [...] que son pare [...] també i quan eixim pel Barranc del Fleixar l’aspentem i el tirem i cau i es mata - contestà la pastoreta

I el xic al final va accedir i quan el va tirar pel Barranc del Fleixar, entonses ella es va tornar cavall, un cavall molt bonic, un cavall blanc, que va començar a córrer a córrer i va començar a tirar foc per la boca i pel nas i entonses va encendre tot el Barranc del Fleixar i de quant en quant cada cent anys diu que s’ancen una volta el Barranc.

Jo un any que es va ansendre, el any...pos seria...jo tindria cinquanta  anys per ahi per ahi pos encara falten cinquanta pa tornar-se a ansendre [...] perquè els homes ho d[e]ien, els homes que anaven a pagar el foc eixe any ho d[e]ien: ay! Mira! si que és de veres lo de..., pos tanrecordes que tal fecha es va ancendre..no se quantos...i eixos hòmens recordaven com he recordat jo ara... 

Reproductor MP3