[El tresor de la reina mora]

Cabeçó té unes coves que comencen uns pous que comencen al final del Cabeçó i tota la vida anàvem i tiràvem una pedra, i la pedra fe[i]a: potopom potopom potomom...hasta que es perdia el sonido i eixe eren les coves del Canelobre de baix que ix al Busot però ací havien pos el meu papà i tots els amics es venien uns que es d[e]ien els [...] campanes de la Vila [...] que eren gent molt prudent i tenien finques per ahi, anaven i en cordes es tiraven per les coves, però no arribaven hasta baix..pos en eixes coves diuen que estaven el tresor d’una reina, seria ja l’última reina [...] se’n van anar i quan se’n anaven diu que anava per pobles que passava i veia muntanyes que podia ella recordar i amagava trossos del seu tresor [...] i una de les coves que va elegir una d’eixes coves la de Canelobre però entrant per Cabeçó, no entrant per Mutxamel o Busot i allí ha anat molta gent a buscar el tresor [...] i a mi m’han explicat que al final de un pasillo hi ha una pedra com si fora una làpida i que diu que si ahi darrere està [...]

Reproductor MP3