[El miracle de la Mare de Déu]

La història esa era una persona...un matrimoni que tenien fillets i es va morir la dona, va tindre un xiquet i es va morir. Es va morir i l’home va continuar vivint en Les Tosques [...] que està el riu Amadorio pel mig [...]. El cas és que els xiquets se n’anaren a jugar tots els dies a la coveta i les xiques tenien una agüeleta, una agüela en casa [...] i els xiquets pujaven i diuen:

- ve una senyora, tots els dies a voremos a la coveta - una coveta que hi havia en Les Tosques.

I son pare i l’agüeleta d[e]ia:

-ay, a veure si és La Mare de Déu...i com va la senyora?

I tots d[e]ien que les xiquets veien a sa mare tots els dies en la coveta i anaven allí i els xiquets jugaven allí...i només tenien idea d’anar-se’n a la coveta. El riu eixe Amadorio és molt traïdor perquè té varios barrancs que desemboquen ací. A la llarga, no sempre, però a la llarga, hi ha unes riuades que fan por...allà va l’aigua i va tot, a lo millor dura poc, però lo que dura fa mal [...] i les covetes estaven, això és el riu i això són les covetes... I son pare feia:

- a ver si caeu en u toll!

 I els xiquets:

- no, no, no pare.

El cas és que va vin[dre] una riuà, i va vin[dre] d’eixes que venen sordes que quan t’ancantes ja les tes damunt [...] i va agarrar una d’eixes a les xiquets. I eixos xiquets es van desaparèixer i ja no sa sabut res, els van buscar, els van fer i d[e]ien si La Mare de Déu o sa mare els havien emportat.

Reproductor MP3