El rector pintat a l'infern

Llegenda

Aquesta llegenda és de la època en que Miguel Angel estava pintant la Capella Sixtina. Conten que personalitats importants ante la magnitud d’esta pintura, d’esta obra pues va demanar permís per a [...] poder anar a veure com es desenvolupava eixa pintura, entre ells polítics, persones importants, es diu que fins el Papa algun ratet que altre va anar per allí.

I entre ells hi havia un re[c]tor d’una important església de Roma, que era un poquet xarraner perquè [...] Miguel Angel el pintor l’únic que va demanar per a donar eixe permís a estes escogides persones era que per favor estagueren en silenci, que no volia sentir a ningú. Però este re[c]tor era impossible, sempre estava xarrant i xarrava amb uno i xarrava amb altre i la gent deia silenci i ell xarrava xarrava.

El pintor s’adonava d’això quedava mirant-lo però el re[c]tor no feia cas. De tot es sabut que els pintors i alguns escultors tam[b]é, [...] utilitzen les cares i els cossos d’algunes persones conegudes per ells o persones de pobles [...] a l’hora de fer les segues pintures i Miquel Àngel ho feia, ell posava cares de persones conegudes. Que passa, q[ue] a l’hora de pintar l’infern, va agafar i va posar la cara d’este re[c]tor xarraner que tan molestava durant les sessions de pintura en les que entrava. La gent això el dia que van arribar i van vore eixa part de l’infern acabada amb la cara de este re[c]tor, pos les risetes i els somriure va ser continuo, i el re[c]tor es va enfadar i li va demanar a Miquel Àngel que per favor que li llevara la cara, que posar-lo a l’infern a ell que era un re[c]tor tan conegut de l’asglésia més important de Roma, baf que barbaritat. Bueno bé, pues Miguel Àngel li donava llargues, bé ja vorem, jo vaig a continuar que ara no puc això i està acabat i continue a la meua. Va anar al bisbe, al no se quant,  va demanar i el Miquel Àngel no li feia ni cas i al final se’n va anar al Papa. El papa com havia estat en algunes sessions sabia de lo [...] que molestava este home, els comentaris i els xarraetes li va contestar, li va dir el Papa, diu:

- Anem a vore, però q[ue] ha passat, on t’ha posat? que [...] passa que estàs tan indignat i vols que parle amb Miguel Àngel, què és el que passa?

I va dir:

- Pos mira pos que m’ha posat en la meua cara que tot el mon m’ha reconegut i tot el mon està rient-se de mi, m’ha posat en l’infern.

El Papa es va quedar aixina pensat, i va dir:

- Ai senyor re[c]tor, senyor re[c]tor, tu sa[p]s que encara [...] pos si t’haguera posat al purgatori, pos la cosa tindria solució, però ho sent molt si t’ha posat a l’infern tu sa[p]s que això ja, de l’infern no ix ningú això ja és irremeiable. Aixina que jo com a Papa jo no puc fer res i el senyor re[c]tor ahí es va quedar en la Capella Sixtina, la seua cara en l’infern. 

Reproductor MP3