Sant Pasqual i les tres pedretes

Sant Pasqual i les tres pedretes

Conta la leyenda que fa molts anys uns xicons van puja[r] a San[t] Pasqual que és una ermiteta qu[e] està en la serra de Crevillent i san[t] Pasqual en la paret té com una rendijeta on la gent posa e[l]s dine[r]s com a llimosna o com a ofrena que se li fa. I estos xicons p[er] a gasta[r]-li una broma, van ana[r] i en vez de posa[r] dine[r]s van posa[r] pedres. Bueno, van posa[r] pedres i van esta[r] un rato allí, p[er] aquí p[er] allà i quan se van cansa[r] d’està per allí, se’n van ba[i]xa[r]. I, conforme ba[i]xaven p[er] a ba[i]x, en lo que és la serra, van nota[r] com si e[l]s tiraren una pedra i se van gira[r] p[er] a rere i no havia ningú. Van di[r]:

- Pos asto és una pedra que mos han tirat.

-          - Sí, sí, bueno pues no sé, serà que mos habrem notat algo i no és res.

Van segui[r] p[er] a ba[i]x i al ratet un[a] a[l]tra pedra.

-          - Xe, pos asto sí que ha sigut una pedra, asto és una pedra, que sí que mos han tirat.

-          - Qui està per ahí?

Van acomença[r] a xilla[r], a vore qui havia per ahí i no havia ningú. I ja, quan estaven casi ba[i]x de tot, pumm, un[a] a[l]tra pedra, i se van gira[r] i no havia ningú. Van comença[r] a xilla[r] a vore si encontraven algú, corrent, buscant, i no van troba[r] a ningú. I resulta que e[l]s xicons, e[i]xes pedres qu[e] e[l]s van tira[r] diuen que són [l]es tres pedretes que van tira[r] ells a la rendijeta de la paret de San[t] Pasqual que San[t] Pasqual se [el]s va torna[r] per haver-se burlat d’ell i des d’entonces se diu que San[t] Pasqual quan mos té que avisa[r] de algo, mos avisa tres voltes.

Reproductor MP3