[Llegenda cara del moro versió 1]

Diu que en el castell ací dalt vivia un rei, el que passa que no era un mal rei  [...] i era un rei moro, deixeble directament, rei moro. I el rei moro, evidentment tenia una filla la qual, lògicament, era bellíssima i dolcíssima i molt tendra i tot açò. I el rei pretenia casar la filla amb algú que fora important. I la cosa era que per aquí per la rodalia d’Alacant no hi havia molt  [...] de  personatges per triar, no?. Diu que va fer una festa i en aquella festa pues, en fi, en va vindre molta gent i això i la xica estava més bonica que el món però la xica no va trobar qui li agradava i el pare doncs, això, la maniobra no va eixit bé. Això que un dia, la bella princesa estava pentinant-se en una de les torres del castell, que no sé quina seria però en alguna torre estaria, [...] en alguna de les torres del castell, pentinant-se en el seu espill i la seua pinta i tot això i mira cap a la platja i veu que damunt de l’arena del Postiguet hi havia una barca i un pescador un xic jove que estava estenent les xarxes per assecar-se, per assecar les xarxes, no?. Un xiquet jove i devia ser molt ben plantat perquè ella es va fixar molt en ell, no? i aleshores com que el trobava tant ben plantat va començar amb l’espill a fer-li la rateta, saps que és això?, [...] reflexos amb el sol i amb l’espill, això es fer la rateta, eh?, al cap d’una estoneta, el xiquet es va adonar que, què passava i va mirar cap amunt i va vore la princesa que estava preciosa que lluïa que destacava damunt de la torre moltíssim  [...]. D’altra banda també s’ha de dir que en aquell temps, segurament, la platja, arribava a les portes, de... saps? tot el que és ara la carretera devia ser la platja  [...] o el camí. I va mirar-la i la va veure i li va agradar. I total que va pujar cap al castell i la...d’alguna manera o d’altra la xica li va comunicar que vinguera a la nit, diuen que per senyes, que si aquesta nit... a les dotze tal...no? , altres diuen que li va tirar un missatge en una pedra, no?, total que aquella nit, quan era de nit, ben entrada la nit, al voltant de la mitjanit, el xic va pujar al castell i estava la porta tancada, clar,  com és normal i va tocar molt suau i la porta es va obrir i ahí estava ella i una de les serventes que li van fer entrar al castell i ahí pos, logicament, es van agradar, [...] i es van enamorar i van estar festejant com ha de ser [...] i estes visites nocturnes van durar moltes dies.

El cas és que el rei ja havia notat alguna cosa estranya o algun soldat havia vist alguna cosa estranya o bé havien sentit o havien vist o alguna de les serventes també, no la que anava amb ella però, la principal la majordoma seria, la que fora, havien vist que... alguna cosa passava i una d’aquelles nits quan el xic estava amb ella va sentir soroll i va eixir escapant. Al altre dia quan va tornar la porta no es va obrir i quan no sabia que fer, mira cap dalt de la muralla i va vore els soldats, els arquers manen fletxes que li van matar a fletxades però, que ací comença tot traurem el mocador que aquí plorarem... Li van llançar una pluja de fletxes i va morir. Tot això la princesa ho estava ve[ie]nt des de dalt de la famosa torre des de la seua habitació que hauria un mirador, segurament, i va veure tot el que va passar, no?. la xica en vore el seu [...] home mort allí d’aquella manera tant violenta i pels soldat de son pare, va voler eixir de la habitació per a queixar-se, per anar a vore-lo, no?, però la porta estava tancada per fora, la havien tancat. Aleshores es va desesperar va cridar va plorar i ningú va vindre a ajudar-la i se li va anar el cap va pujar dalt de la finestra, a l’ampí de la finestra i es va tirar de dalt a baix [...]. Ella es va morir i ell també. Ella es la que se suïcida o va caure, o va caure o se suïcida. Jo totes les versions que conec és ella la que es tira perquè el xic ja estava mort, evidentment.

Aleshores, van anar a veure al rei i el rei va quedar esborronat, perquè ell no s’imaginava que..., ell pensava em lleve  [...]de davant al xicot este que no és ningú i a la xica ja li buscaré jo algun pretendent com cal. Però, com va sentir que la filla havia mort li va agarrar una espècie d’ofec i va sentir com si la túnica l’ofegara i va morir [...]. El rei va morir de mort natura, d’un atac de cor o del que fora [...].

Aleshores la naturalesa commoguda per tot allò que havia passat, va alçar una ventolera, una ventana impressionant, va fer bufar la mar i el vent, d’una forma brutal i arrancà fulles palmeres, branques d’arbres, fent volar les cortines, la mar va arribar fins al costat del castell, va ser una nit de vent espantosa, va ser una nit de vent espantosa i... L’endemà de bon matí quan la gent va eixir al carrer després del temporal van mirar cap a la muntanya i van descobrir que el perfil de la muntanya tenia la forma d’una cara i tothom va reconéixer de seguida que era la cara del rei moro  [...] i com van saber el que havia passat, tot el món va donar per bo, que el que havia passat era que per culpa del rei moro pendent del poder i tots els diners s’havia buscat la mort de la seua filla... i això és el que havia passat. 

Reproductor MP3