[Llegenda cara del moro versió 3]

I després hi ha una altra versió que és estrambòtica, no? però, estrambòtica ambiciosa, però... però absurda, perquè ú dels pretendents que eixia en aquella festa és Almanzor, que veges què collons té que fer Almanzor aquí, si aquell vivia a Còrdova i a Alacant... però bé, Almanzor i altre era un jove d’Alacant també moro no?, perquè tots eren moros, és clar, però molt ric i aleshores Almanzor va dir, jo li diu al rei: si vosté em done la mà de la seua filla, jo em portaré a Alacant, aniré a Damasc i portaré un vaixell car[re]gat de perles, joies, espècies, [...] teles i etcètera, etcètera” i altre diu: “ jo faré una sèquia que vaja des de Tibi a portar aigua a Alacant, [...]  des de Tibi a Alacant. Faré una sèquia”. Total que va fer, Almanzor se’n va anar a Damasc i l’altre no va fer cap sèquia però, es va dedicar a conquistar a la xicona i aleshores [...]  quan va arribar l’hora de la veritat pues, evidentment, com l’altre no havia complir la paraula, ella ja estava enamorat de l’altre que havia fet la feina [...]  però, que no havia fet la sèquia. I el resultat va ser pos això, que no va ser la xica la que es va suïcidar, però eixa versió  jo la he vista escrita, oralment jo..., a mi, la versió que t’he contat la primera és la que em va contar una dona del Raval Roig sense tanta història d’ Almanzor..., normalment, les llegendes, no tenen eixos elements a més que ixen personatges molt senyalats, com Jaume I, i tot eixes coses, normalment no apareixen personatges històrics ni coses d’estes. 

Reproductor MP3