[Ordalia Sant Nicolau]

Això no és una superstició ni és una llegenda és lo que Joan Amades diu ordalia [..] és una paraula molt rara que molt poca gent la coneix [...] jo no la coneixia . Jo m’he llegit els cinc volums de Joan Amades del costumari català.

Una Ordalia és una pràctica a través de la qual la persona creu que ha aconseguix alguna cosa, va relacionada amb la religió, va relacionada, possiblement, amb supersticions molt antigues amb creences tal i qual... Jo si que això si que ho he viscut en primera persona perquè quan jo era jovenet o siga, em pareix tenia quinze anys seria l’any 65-66 va ver un dia que era Sant Nicolau i les nostres amigues de la colla se’n van anar totes a Sant Nicolau i digueren que no hi ha temps o no anàrem, que no.. no.. és que els xics no podeu vindre... que tonteria més gran, no?. Total que elles van anar i nosaltres darrere però elles van entrar a la església i nosaltres no perquè ens ho han demanar, no? I demanen també, no? Depenent és que ja us ho havien explicat.

El cas és que el dia de Sant Nicolau les xiques que es volen casar, és volen bé casar van al sant i li llancen un cigró a la panxa  [...]. Allà al final està Sant Nicolau que durant de molt de temps ha estat tapat en un vidre [...], perquè els capellans sembla que no les feia gràcia lo de les cigronaes, ara ja no està el vidre perquè, segurament, perquè ja no va tanta gent a tirar cigrons. I després de tirar cigrons era demanar un marit i sembla que la forma era: Sant Nicolau beneït  o doneu-me o dóna’m un bon marit [...] i pum cigró a la panxa. Després el canonge de Sant Nicolau don Sebastià que era el que feia la missa en valencià, doncs clar, jo ho he escorcollat tot, i este era un canonge molt simpàtic, no?, doncs Sebastià em va dir:”si.. i encara més diré... que venien les dones de mala vida”, les prostitutes que el aquell temps n’hi havia i també venien a Sant Nicolau a tirar cigrons i en conta de tirar-li a la panxa li tiraven als collons perquè com que la seua faena, és que clar, cigrons es relaciona també amb el menjar i el menjar amb la faena, lo que feien és que demanaven bona faena [..], aleshores per això anaven ahí, i també llançaven els cigrons, de manera que es pensa que també  un home pot anar a tirar cigrons però per a demanar faena [...], no per a fer buscar... lo de la dona era per a les xiques... I això bé per la història de Sant Nicolau, Sant Nicolau patró d’Alacant, bueno és un dels patrons d’Alacant, San Nicolau, Sant Roc i la Mare del Remei. Sant Nicolau és patró dels mariners i que en la seua ciutat d’origen Myra, que no sé on està Myra pense que en Turquia o no se on està aquesta ciutat, va salvar tres xiques de ser malcasades perquè el seu pare s’havia arruïnat i tenia tres filles que eren precioses com toca, no? Però no en tenien diners, no en tenien diners i sobretot ple de deutes, pos anaren a tirar-les als carrer i tot això, tirar-les als carrer i el pare desesperat va emparaular uns matrimonis per a cada una de les filles amb hòmens que eren molt rics però que elles no volien, pot ser que eren rics però no eren joves, pel que no els agradaren, pel que fora.. [...] i elles no volien casar-se, però el pare diu es que sinó a mi em val la ruïna i les xiques ploraven i el Sant Nicolau que era el bisbe de la zona ho va saber i se’n va anar cap allà i va tirar per la finestra tres bosses d’or, una per a cada filla, i el pare va poder desemparaular els matrimonis, pagar les deutes i tot va quedar la mar de... i d’aquí ve el tema de que Sant Nicolau busca novio i o novia. 

Reproductor MP3