La llàgrima de la Mare de Déu

Bé, jo la història que sé es la de La llàgrima de La Mare de Déu d’aquí, de Mutxamel, que es on ha viscut tota la meua vida.

El meu pare me la va contar  i diu que:

Fa molts anys, va arribar un pintor al poble. Portava per a vendre tres quadros amb la imagen de la verge. Els veïns del poble volien tenir una copia i van pagar la imatge que havia pintat aquell home ja que en eixe moment no tenien cap verge que representara al poble.

L’altra imagen crec que la va adquirir un convent de monges al monestir de la Verònica de la Santa Faz, ací al costat de Mutxamel. La tercera copia va desaparèixer milagrosament ja que no se sap a on va  acabar.

Els veïns d’aquell temps, la van col·locar a l’església, a una xicoteta capella al soterrani  de la torre. Molts navegants  venien a fer-li el cult[e].

El uno de març de 1545, el poble estava molt sec. Per això els veïns van fer una penitència. Van portar la imatge en processó al temple de la Santa Faz.

Quan ja tornaven, a l’altura de Sant Joan,  el cura de l’església, que portava en aquell moment la imatge a les seues mans, va demanar ajuda ja que se li va fer tan pesada aquesta que no podia sostenir-la.

Al reste de la gent, va descobrir la imatge de la verge (que anava coberta amb un vel per alliberar-la del pols del camí) i van veure que portava una llàgrima. Més tard, va començar a ploure.

Per això, la imagen té una llàgrima fija a la galta esquerre com a símbol d’aqueste fet. El veïns del poble li van construir a la verge una nova capella per a visitar-la el mesos calorosos per a demanar-li aigua a la època de sequera.

Reproductor MP3