Canpop banner


    El tio de la maçota

    Identificador: noeliabern
    Títol: El tio de la maçota
    Tipus:
    Recol·lector: Noelia Bernbéu Mira
    Informant: Manolo Mira Pina
    Edat informant: 77
    Localitat: Agost
    Data enregistrament: 14/5/2014
    Extensió: 5 fulles
    Text:

    NOM COMPLET I EDAT: Manolo Mira Pina, 77 anys.

    LLOC I DATA DE L'ENREGISTRAMENT: Agost (Alacant), a 14 de Maig de 2014

     

    Soc Manolo, sóc nascut en Agost, criat en La Romana i casat en Agost.

    Estem a 14 de Maig i vaig a conta(r)vos una historieta que alguno la sabrà i a(l)tres no.

    EL TIO DE LA MAÇOTA.

    Havia un home en un poble que el van quirdà p(er) a rescatà a la princesa, que l’havien raptat. I entonces el home este li d(e)ien el tio (de) la maçota. Li van di que li donarien uns dines i tot a(i)xo i va di:

    - Li preguntarem aon està?.

    Diu -Si, la princesa està raptà dintre de un pou en la noria de la Serra Grossa -.

    I de ahí pos el home este se'n va ana(r) i va vore a un home arrancant pins a mans, a grapats arracant e(l)s pins, i li d(e)ien (li va que(d)a) el arrancapinos, i entonces li va di:

    - Xe quin home més valent, diu, vax a dume-lo a vore si sén ve-. I li pregunta:

    - Mestre, vosté se'n vindria en mi-. I diu

    -Segúns lo que cobre-.

    Diu: -vosté que guanya-

    Diu:- dos quinzells-.

    Diu: - pos li done una pesseta i se'n ve en mi-

    Diu: -a pos si-

    I se'n van els dos, i més avant tiren i havia un home que a cula(d)es aplanava serres, a cula(d)es aplanava serres i diu:

    -Xe quin a(l)tre home més valen(t)-

    I la mateixa operació, li conta lo mate(ix) i diu:

    -Se'n vindria en mi?

    Diu: -Si-, diu

    -I que guanya- diu.

    - Dos quinzells-

    Diu -pos li done una peseta si se'n ve-.

    Diu: - Ah! Pos si que men ba(i)x.

    I ja en anaven dos i el tio de la maçota, i entonces més avant veuen a un home llauran(t), en dos mules i li pregunten, diu:

    -Per aon està la noria de la Serra Grossa-.

    Diu. I alça el home, alça en una mà el forcat i (l)es dos mules per amun(t).-

    Diu – Mire, per allà, per allà, per allà.-

    Diu – Xe quin a(l)tre home més valent.- diu, -pos este se'n ve en mi.

    Diu- Vosté que guanya-.

    Diu- Dos quinzells.-

    Diu:- li done una pesseta que se'n ve en mi.-

    Diu: -A si.-

    Ala i ja se'n van els 4, el tio la maçota, arrancapinos, aplanaserres i el llaura(d)ó(r), el campero(l). I arriben al poblet, i caro i van a preguntá(r) aon estava el pou e(i)xe que estava la reina, o siga, milló(r) dit, la princesa, i entonces prime(r) van i busquen una casa p(er) a queda(r)-se, una posà(da), que d(e)ien, perquè antes d(e)ien una posà(da), no un hotel ni res, una posà(da). Y se queden allí.

    I entonces, se queda p(er) a fe(r) el sopà, se queda arrancapinos, i e(l)s a(l)tres tres se'n van. I quan a mitjanit quan està en el sopà q(u)asi fet, ba(i)xa un negre per la ximenera, ba(i)xa un negre i li pega dos pataes a la perola i dos pataes a ell i e(l)s tira enterra, ala, i el negre se'n va. Se'n va tornà(r) per la ximenera a(l)tra volta per amun(t). I quan arriven els altres diu:

    -Xi q(ue h)a passat-.

    Diu:- q(ue h)a ba(i)xat un negre i m’ha pegat, mira, ho ha tirat tot. I diu aplanaserres:

    -pos ara em quede jo i voràs tu el negre e(i)xe.-

    La mate(i)xa operació, en la nit siguient, se queda ell i la mate(i)xa operació. Quan està el sopà fet, ba(i)xa aquell per la ximenera, i li arrima a ell i a la perola i quan tornen e(l)s a(l)tres a sopà diu:

    -Xi q(ue h)a passat.-

    Diu-la mate(i)xa operació-.

    Agarren i diu:

    -pos ara em quede jo.- Va di(r) el que estava llaurant, el campero(l). Diu – Ara em quede jo.-

    I va agarrà(r) i se queda ell i quan està el sopa(r) fet la mate(i)xa operació, ba(i)xa el negre i li arrima. I entonces diu el tio (de) la maçota diu:

    -Esta nit vaig a que(d)a(r)-me jo.- Ala, i claro,i quan està el sopa fet, ba(i)xa el negre i el tio la maçota el veu, el veu ba(i)xa(r) i li arrima una maçà i claro el va atontà i el va de(i)xa enterra i quan van entra(r) e(l)s a(l)tres diuen:

    - mira ala anem a sopà(r).-

    I quan (e)ixen de sopà(r) el negre no estava, el negre ja se n'havia anat i entonces, claro, se'n van al pou a vore lo de la pricesa. I entonces estan ba(i)xant per abai(x), estan ba(i)xant per abai(x), el tio de la maçota, claro, perquè els a(l)tres es van quedar dalt, i ba(i)xant per abai(x), ba(i)xant per abai(x), ba(i)xant per abai(x) i a mitjàn camí veuen a uno, a mitjan pou, diu:

    -Aon va.- Diu,

    - Abaix que m’han dit que està la princesa, esta raptà.- Diu:

    -No ba(i)xe que hay un negre que és molt malo i el mata.- i diu:

    - És igual-.

    I quant aba(i)xa baix al final del pou.

    (...)

    I li va di aquell:

    - Mira el negre e(i)xe té dos espases, una vella i l’a(l)tra nova. Si li diu algo, vosté agarre sempre la vella, que la vella és la bona. Diu:

    -Agarre-la que e(i)xa és la bona-.

    Quan arriba baix, claro, se veu al negre i li va di:

    -Aon està la princesa.-

    -No. Tenim que lucha primé(r).-

    I claro, i el negre li dóna la espasa nova al tio de la maçota diu:

    -nono, jo la espasa vella-. Diu

    -nono, la nova.- diu

    -nono, jo la espasa vella m’agra(da) més.-

    Entonces se van posa(r) a luchà e(l)s dos i luchant e(l)s dos li talla una orella al negre i claro, entonces al tallà(r) la orella al negre, ja se lleva a la princesa. I el negre li diu:

    - Mire, ara en sé que li faja falta algo, si li fa falta de mi, pega un mos a la orella i jo va(i)x a aju(d)ar-li ensegui(d)eta.

    I agarra (...) i quan està dins del pou, aquells (...) prime(r) saquen a la princesa i quan està fora, (...) quan ja la princesa va arriba(r) dalt, diuen els tres que havien dalt:

    - mira, ara mon anem al palacio i e(l)s dine(r)s e(i)xos mo(s e)ls repartim entre els tres i ell com està baix, si no el saquem mosatros no pot muntà-. perquè no havien cordes ni res.

    Entonces aquells se'n van i el tio la maçota tot era quirda, i aquells se'n van ana(r) al palacio. I claro el tio de la maçota al vore que no po(d)ia (e)ixi(r), li pega un mos a la orella i se presenta el negre i diu:

    -que vol?-.

    -jo (e)ixi(r) de aquí!.-

    Entonses el negre el va saca(r) del pou. E(l)s altres estaven ja en el palacio i havien cobrat i havien fet de tot.

    I entonces arriba el tio la maçota al palacio, perquè el negre li va indica(r) on tenia que anà(r). I arriba al palacio i diu:

    -Xe-

    I entonces va contà(r) tot lo que passava al rei, li ho va contà(r) tot, i entonces van tancà(r) als tres eixos, els van tanca(r). I al tio la maçota li van fe(r) una festa molt gran i li van paga(r). I li va di:

    - No, jo no vulc dines, jo lo que teniu que dona(r)me a mi p(er )al señor este, p(er )al negre, que al negre li fe(i)a molta falta tot. I entonces li van empalmà(r) la orella i colorín colorao este cuento se ha acaba(d)o. I ell es va casa(r) en la princesa.

     

     

     

     

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es