La Verge de les Neus

Fa molt de temps, anaven passejant dos llaura[d]ors fondoners  per la Ofra i es va posar a nevar molt molt fort. Feia molt de temps que no nevava ací i estaven molt asustats. Els llaura[d]ors se encomendaven a Déu, ja que no tenien vergue el seu poble. [?] Hi havia tanta neu, que era impossible caminar, per això van decidir refugiar-se entre els a[r]bres. Estava succedint una cosa molt estranya perquè era Agost i no era molt normal eixa tempestat tan de repent.

Van passar hores i hores, fins a dies, per fi va arribar una dona a salvar-les. Era molt bonica, tenia els cabells arrissats i portava flors a les mans. Va ajudar als llarua[d]ors però no va pronuncia[r] paraula. Els llaura[d]ors van arriba[r] a casa perquè la tormenta de neu havia amainat, van conta[r] lo que els havia ocorregut. Tot el món veia molt estrany que una dona [...]  sola per allí i que no parlara.

Van passar els dies i els dos llaura[d]ors van tornar al lloc on van viure la misteriosa dona. Sense adonar-se, va aparèixe[r] la dona, amb un gran somriure, va desaparèixer davant d’ells. Tornaren a ver moltes vegades a la dona fins que al final, va pronunciar-se i va dir que era la mare de Déu, I que arribava per a cuidar al poble d’Asp i del Fondó. Els llaura[d]ors van demanar ajuda per a construi[r] una imatgen de lavergue. Van posar com a nom “ La Vergue de les Neus”, ja que va aparèixer en una nevada. Va ser la patrona de Asp i del Fondó perquè estava en mig dels dos pobles.

Reproductor MP3