[La salvació dels mariners]

[...] diuen que quan Cantó trobà la Mare [de] Déu i passà tot això que e[l]s bueis se la dugueren a Elx, com Santa Maria no estava feta, entonces van decidir clava[r]-la en la ermita de San[t] Sebastià (que és on se visten ara els cantors del Misteri) i la deixaren ahí. [...] quant acabaren ja de fer lo de Santa Maria pues pillaren a la Mare [de] Déu i se la llevaren ja al seu lloc en l’altar de Santa Maria [...]. I al dia siguient arriben i no estava la Mare [de] Déu... Mare[!] I entonces acomencen:

-     Pos si la Mare [de] Déu no està!

-     La Mare [de] Déu no està!

Se’n van a San Sebastià i estava allí. Tornaren a pillar a la Mare [de] Déu, tornaren a lleva[r]-la a Santa Maria. I diu un:

-     Bueno, a vore que passa demà.

Pos al dia siguient igual... van pillar i la Mare [de] Déu no estava en Santa Maria. Anigueren a San[t] Sebastià i estava allí... Altra volta la llevaren [...] I un dia qu’arribaren pel matí no estava la Mare [de] Déu. Se’n van a Sant Sebastià, a l’ermita, i tampoc estava la Mare [de] Déu... i no estava per ningun lloc. Diu:

-     Esta volta si que ja... l’ham perdut”.

I aixina buscan[t]-la buscan[t]-la i vingué uno dient que la Mare [de] Déu, que havia habut una tormenta eixa nit, molt gran, i havien uns mariners que s’estaven aofegant, uns peixca[d]ors. Entonces van vindre, van vore com la Mare [de] Déu venia anant anant per damunt de la pla[t]ja, de la mar, i els va salvar. I diuen:

-     Pos no po[t] ser, si la Mare [de] Déu no està!

I entonces diu:

-     I això quant ha segut?

Diu:

-     Esta nit.

I entonces van anar a San[t] Sebastià, la van buscar bé i resulta que estava en un a[l]tre lloc, però llevava tots els peus ple[n]s de arena i de algues, tots banyae[t]s ple[n]s d’arena i de algues.

Reproductor MP3