El tresor del diví

Llegenda, segona versió

Giner i Roget de Clara, que solien anar a vendre fruita i verdura al mercat d’Alacant, en uno d’eixos viatges que anaven carregats de cireres estant en el mercat se'ls va arrimar un moret, tal volta un fugitiu, famolenc de les que anaven a embarcar per Argèlia, i va demanar que el deixara menjar. Giner li va dir que si podia pagar-les que les podia menjar o de lo contrari, no havia cireres. El moro va anar entonces a parlar en Roig de Clara i este si li va donar el permís, inclòs li va dir que menjara  totes les que tinguera gana, aixina o va fer el moro que devia d’estar molt famolenc i una volta que havia saciat la fam li va donar les gràcies al benexor i li va preguntar d’on era, Roget de Clara li va contestar que era de Sella i entonces el moro va exclamar:

-          - Ah Sella, Sella! En Sella hay mucho oro!

Per a mostrar el seu agraïment, el moro va traure un document i desdoblant-lo li va senyalar en el plano un lloc on aproximadament devia d’estar el tresor amagat, fent menció a un lloc en les rodalies del divino i on el sol ratlla a les vuit del mati. El companyer Giner que estava en ell, bé fora en el mercat en la fonda, anterar-se de tot. Les familiar del Roget, tenien per costum tornar sempre junts i en esta ocasió en un pretext de tindre una urgència, necessitat, se’n  va tornar soles a Sella. Giner no es va prendre molt enserio la versió del moro però el seu companyer que si se l’havia pres més enserio, pues havia decidit anar-se’n a buscar el tresor. Va, el troba, a mitja nit, el desenterra el carrega amb una mula i s’emporta el tresor per amagar-lo. El tresor estava en un arca de madera i estava clava[t] en un pedregal, uno dels cantons superiors sobreeixia per enmig de les pedres i era el lloc on les pastors aprofitaven per a fer foc per a después marcar les aguelles, l’arca es va conservar amb el cantó cremat.

Moraleja d’aquesta història: açò va ser càstig de Déu! Lo mal adquirit és al fi perdut.

Perquè segons ells este tresor devia de ser per als avantpassats a qui el moro agraït va rebel·lar el tresor aprofitant-se del seu companyer possiblement un familiar al estar present en la conversació de la senyalització del mapa.

Segons totes les versions va ser l’aguelo Giner qui va trobar el tresor, la trobamenta es situa en la segona mitat del sigle XVIII. Al principi van deveren dissimular la trobamenta del tresor i ni la seua generació ni la posterior donen testimoni de la opulència, no és hasta la tercera generació les seus nets quan ocurreix la gran explosió de rique[s]a i po[d]er una demostració de la bonança que tenien. Es comenta al poble, que aquesta família en el moment en el que decideixen gastar-se tots les diners en comprar finques, terres, tot allò que podien decideixen quiza per una demostració de força al baró de Sella, construir una casa a la plaça davant just del mateix palau del baró i la fan més alta perque lo que volen es tapar-li totes les vistes, perquè des del palau es veria tota la rodalia i lo que volien demostrar es que tenien més po[d]er i per això la van fer més alta. Avui en dia aquesta casa és l’acadèmia de la musica. 

Reproductor MP3