La Sima de Valls

Pos resulta que fa molt [de] temps, molt [de] temps, jo això hu se de mon pare, de m’agüelo i encara vaig reconèixer el meu visabuelo, el tio Pepe el Donat, li eren. I mos dien, contaven, que hi havia un home que li dien Valls i es va morir Valls, però això farà, fa dos-cents anys o, tres-cents. I ve cont, ve contant-se de pares a fills, m’antendes?

Resulta que es va, que es mor, se l’amporten al cementeri i el colguen, però el van colgar pos [...] casi a dos pams de terra i en sendemà es veuen que tenia els peus fora [...] de lo que li havien colgat.

—Xe! Ací que passa?

—Pos no res, això serà obra del dimoni o de qui siga, però [la] qüestió és que té els peus fera, fora.

Pos nada, farem un altre clot més fondo. Fan un altre clot més fondo, casi a mig metro o casi a un metro i en sendemà els peus fora. Ie! I aixina aixina, resulta que fan un clot de més d’un metro, i ansendemà els peus fora.

I resulta que allí n’hi han un, un tallat que es diu les Penyes de Roset, que n’hi ha una sima molt fonda, molt fonda, molt fonda, no, n’hi han dos de simes, uno a la part de dins, i uno a la part de fora, però la [de la] part de dins és la més fonda que [hi] ha, que tires una pedra i es perd el roido de la pedra de lo fondo que està. I van dir “pos nada, pos ara agarrem i el tirem ahí a la sima [e]ixa”.

I des d’entonses, en les Penyes de Roset, està [l]a sima que es diu la Sima de Valls, perquè allí van tirar a Valls pa que no [e]ixquera més i no va eixir més, ja no va traure més els peus. [E]Ixa és la història que hi ha. 

Reproductor MP3