El miracle de Sant Sebastià

Pos resulta, que seguns els meus coneixements de molt antepassat, de molt [de] temps, n’hi havia un [...] que es diu la casa la torre Blai, segons diuen uns moliners, uns moliners allí que jo no se allò si seria molí o no, però tenien una imatge, una talla de Sant Sebastià, i al vorer que venien els moros a la invasió dels morisca a cab ací, Alacant i Xixona, estos moliners, van agarrar, van fer un forat en la paret pa que no l’agarraren i no destruiren la, la talla de Sant Sebastià. I van posar a Sant Sebastià, amparetat en la pared, i van, i la van tapar pa que no l’agarraren. Això és lo que se sap de moment de Sant Sebastià

Resulta que c[l]aro, [...] pos això seria el mil tres-cents o mil dos-cents, però al mil quatre-cents o per ahí, o mil cinc-cents quan ja va vindre la reconquista, estos moliners s’havien mort, o a saber on havien aca[...] c[l]aro que s’havieren mort en tant [de] temps. Resulta que ho van ocupar, [e]ixa casa, un altre matrimoni. Un altre matrimoni que casi, m’enrecordaria jo del nom, però no m’enrecorde de qui de, de qui eren. Resulta que es van entrar allí a habitar la casa de la torre Blai. D’on va que una nit, es senten uns co[l]ps “pom, pom, pom”. E[l]s moros ja se n’havien anat, ja no estaven en Xixona, ja havia reconquistat e[l]s cristians a Xixona. A l’a[l]tra nit es sentien “pom, pom, pom”. I a la tercer[a] nit:

—Pos açò no pot ser, esto riudo, serà del carrer? Serà que mos toca algú? Qui és? No! Qui és? No contestà ningú.

I al entrar cab a dins, es noten allí, en, al pujar l’ascala, que està el forat [que] d’encara crec que està fet, els colps allí en la escala “pom, pom, pom, pom”. El moliner o el inquilino o el propietari d’[e]ixa casa, agarra una picola, un martell [i] d’aon eixien els colps i pica, i tira el tabic en terra i l’[e]ix la imatgen de, de Sant Sebastià, [...]. Sant Sebastià que después de allí, crec que una volta que el van abandonar la torre Blai, se’n van anar a una casa del Raval al costat d’un carreró. No m’enrecorde de com es diu el carreró me cagen els dimonis, xe, que hi ha un carreró ahí al costat i se’n van, i es van ambaixar la, la, la imagen de Sant Sebastià. I allí la tenien ells.

D’on resulta, que crec que va vindrer una peste, segun dien una peste [...] a Xixona perquè al Sant Sebastià el van tindrer com a, com a patró degut a que va, a que la peste, per ell, no va entrar en Xixona, perquè resulta, que este matrimoni es van donar con[p]ter [de] que Sant Sebastià plorava, li [e]ixien llàgrimes, li torcaven les llà[...] i tornava a [e]ixir[-li’n]. “Sant Sebastià gloriós, veges que la pesta no, la peste no mos vinga a mosatros” I la peste no va entrar en Xixona.

            Degut a eixe milacre, la casa on vivien, resulta que era una casa de planta baixa i un piset, ni havien [...] pisos damunt. La, no se si va ser, per subvenció del poble, de l’ajuntament, de l’alcalde, van pagar [e]ixa casa i van fer una ermiteta ahís, van pagar els pisos i van fer l’ermita, i enca[ra] està l’ermita feta, que hui està ja restaurà[da] i està molt bonica. 

Reproductor MP3