Canpop banner


    La Vinguda de la Verge

    Identificador: adrianasan
    Títol: La Vinguda de la Verge
    Tipus:
    Recol·lector: Adriana Sánchez-Rojas Torres
    Informant: Marcela Vicente Martínez
    Edat informant: 83
    Localitat: Elx
    Data enregistrament: 11/05/14
    Extensió:
    Text:

    Vaig a conta[r]-vos una leyenda a la meua néta Adriana. I esta història pos me la contaren a mi els meus abuelos i ma mare i la família. Que resulta que en el Tamarit, en el Tamarit va aparèixer una imatge però, de tal manera que anem a explicar-ho.

    Resulta que allí se passejava un que li deien Cantó que era pues com un, bé un, què direm... Que era, bueno, era Cantó que era el que vigilava la playa. I de momento, ell veu que per la platja, per la orilla, començava a vindre una cosa que no sabia lo que era i entonses resulta que era una... una caixa gran. I conforme, a poc a poc, a poc a poc, estava venint pa aquí pa la orilla. I quan arriba a la orilla pues resulta que havia un lletrer que d[e]ia “ Sóc per a Elx”.

     

    En eixos intermedios, ell nerviós nerviós, obri la caixa i resulta que era la Mare de Déu. La vegué tan, una cosa tan hermosa que és la Mare Déu i entonses ell estava... se’n posà a buscar a les autoritats els d’Elx pa que anaren. I anaren pos el alcalde d’Elx i anaren uns, uns... bueno en fin tota la jerarquia que pugué anar anà.

     

    Però quant arribaren allí resulta que estaven els de Santa Pola i estaven els de, els de Oriola crec que és, aixina m’ho han contat a mi. I tots volien fer-se càrrec de la Mare Déu, volien tots fer-se càrrec de la Mare Déu, i claro van dir pos esto anem a arreglarlo d’alguna manera. Pues com ho arreglarem? Com ho arreglarem? 

    Resulta que posaren a la Mare de Déu en el arca que lleva, la posaren en un... en una carrossa de... que llevaven uns bous. I com... què farem? què farem? Pues els posaren, li taparen els ulls als bous i els posaren en un... en un això de... en uns camins que havien a tres puestos. [?]

     

    I entonses els bous en els ulls tapats, pues resulta que tiraren para Elx. I la Mare Déu fou a pa Elx.

     

    Resulta que allí, quant arribà pos allí fou una alegria molt gran lo que donaren de vore esa Mare de Déu tan bonica, tan hermosa que és. I desde entonses, se selebra la Festa tots els anys el dia 28 i 29, que és el dia de la Mare Déu. I se fa un recorrido representant lo mateix que se feu entonses, casi tots els anys hu fan. 

     

    I... dintre de... i entonses quan ja estaven més això, dintre de la caixa estava, estava, i... quant destaparen altra volta la Mare Déu aquí en Elx resulta que dintre de la... la Mare Déu llevaba el Consueta, que es lo que representa el Misteri d’Elx, la festa més gran pa mosatros, perquè és una festa molt hermosa i molt bonica i el que no l’haiga vist pos devia de vore-la. [?]

     

    I també li fan, li fan la processó, i li fan també el... la... com una... com una Salve molt bonica. Quant entren és una cosa molt hermosa de... quant entra la Mare de Déu i els xiquets van cantant i van... en fin moltes coses. I van uns heraldos que representen pos els xiquets antius o això, i canten esta cançó, canten esta cançó:

    Nosotros ilicitanos te damos la bienvenida a la Virgen de...

     

    Nosotros ilicitanos te damos la bienvenida para Elche soy venida María de la Asunción.          

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es