La raboseta que es va menjar els ous

Hola! Bueno, pos vaig a conta[r] un conte que me contava ma abuela a mi i a la m[e]ua germana de xiquetetes en el camp i recorde que era molt graciós. Bueno, pues:

Havia una volta un home que anava en un carro ple d’ous, camí del poble, per a vendre-los i se va encontra[r] amb una raboseta molt xicoteta, molt xicoteta, que li va dir:

-          Bon home, bon home, pot pujar-me en el seu carro? És que estic molt coixeta, molt coixeta.

I l’home li d[e]ia:

-          Però dona, raboseta, com vaig a puja[r]-te en el carro si estic, el tinc ple d’ous? Perdó.

Al final el home, després de que la raboseta va insisti[r] tant, pues la va pujar al carro i la raboseta se va sentar damunt dels ous. Van fer camí, van fer camí, i la raboseta, al rato, li va dir:

-          Home, no tindria una aulla, no tindria una aulla? És que m’he fet una bambolla en el dit gordo del peu.

I l’home va sacar una aulla del seu bolso i li la va donar. [...]

-          Ay, moltes gràcies! Vaig a sacar-me la... vaig a sacar-me, vaig a punxar-me la bambolla.

Però, en vez..., en lloc de sacar-se la punxa, la raboseta el que es va dedicar a fer és a punxar cada ou, ou per ou, per un costat i per l’ altre i a engolir-se-los: Glu, glu, glu, glu, glu. Quan el home se va parar en un cruce, ja prop del poble a on anava a vendre els ous, la raboseta li va dir:

-          Ay, moltes gràcies bon home, però jo me baixe aquí, perquè ja se m’ha curat, ja se m’ha curat un poc el peu i ja vaig camí de la meua casa.

I el bon home:

-          Vale, moltes gràcies, adéu.

Bueno, el home va arribar, va montar el puesto de ous al poble, va anar la alcaldessa, va anar, no sé, tot el vecindari, no?, totes les veïnes. I totes se’n, se van portar una dotzena, o mitja dotzena d’ous. Per la vespra[da], per la vespra[da], quan les dones se van posar a fer les tortilles i a fer els ous per als homes i tot el rotllo este, pues se van donar compte que obrien e[l]s ous i e[l]s ous estaven buits. I ja te veus que va eixi[r] una, bueno, un remolí de dones al poble, buscant a l’home que venia els ous. I totes:

-          Ouer, Ouer! (O no sé com li d[e]ien, no sé si tenia nom, la veritat). Que ens has venut, que ens has venut uns ous que estan buits!

I l’home d[e]ia:

-          Però, com van a esta[r] buits els ous?

I les dones:

-          Que sí, que sí, mira, mira!

I li’l obrien hasta que l’home se va dona[r] compte que els ous estaven foradaes per dos costats i va dir:

-          Ah! Pues ha sigut la raboseta que portava este matí, que portava este matí i que en cruce abans d’arribar al poble se m’ha escapat.

Aixina que totes les dones se’n van anar acompanyades per el ouer a buscar a la raboseta, i quan la van encontrar, la raboseta estava corrents, corrents d’un lloc a un altre, i d[e]ia, i d[e]ia, no, ella no d[e]ia. I li d[e]ien tots... Total, que al final la raboseta (perdó) se’n va anar molt llarg, molt llarg, molt llarg, perquè sabeu que les raboses corren molt, i,..., d[e]ia:

-          Raboseta altera, raboseta altera, menja ous i és cavallera!

I així tot el rato, i així tot el rato:

-          Raboseta altera, raboseta altera, menja ous i és cavallera!

I axina, corrents, corrents, se’n va anar i se va amagar. I ningú sap pa on. D’esta manera, pues tot el poble se va quedar sense ous.

I conte acabat.

Reproductor MP3