Mare de Déu a Onil

Transcripció: Mare de Déu a Onil

Jo crec que totes les llegendes tenen algo de realitat, però en gran part influixen en la vida actual de les persones i en especial en els costu(m)s d’un poble. Un poble que en este cas és Onil, situat en la foia de Castalla. En este poble, com en tots (els) altres, es celebren festes, tradicions com en molts altres. El ventitres d’abril és un dia molt gran pa mosatros, es celebren els festes de moros i cristians, però en torno a a(i)xò hi ha una llegenda. Una llegenda que va passant-se de boca en boca, i de poble en poble, de Castalla a Onil i d’Onil a Castalla, com els alrededors. Quinze dies antes de les festes es celebren els fogueres en el poble. Todo el poble es vist de festa. Ancenen fogueres en tots els carrers del poble, de ahí es diu de que be en l’antiguitat va haver una bàsia? de peste, per a(i)xò el cas d’ancendre, l’alegria d’ancendrer els veïns els fogueres en el poble. En eixos anys era pa cremar to lo que ..., to lo que es podia pensar de virus, de pestes, de malfarios? en les cases. N’hi havia molta sequia, què és lo que passa, diuen de que van traure la Mare (de) Déu demanant-li per favor que ploguera, que acabara tota esa peste, tota esa fam.

Van traure la Mare (de) Déu, de ahí venen els festes de moros i cristians. Al traure la Mare (de) Déu, gràcies a ella diuen va començar a plaurer i todo el comptat va poder disfrutar d’esa aigua i de l’acabament d’esa sequia.

De ahí ve la..., no la broma, sino que el cas de que sempre que n’hi han festes en Onil diuen de que plau i en gran part és axina, n’hi ha molts poquets anys que es lliuren, que es lliuren de plaurer, de que faja bon temps.

Diuen de que és per a(i)xò, perquè van traure la Mare (de) Déu pa que ese any passara tota esa peste, tota esa pobresa de aigua.

Està sempre el pique més entre les dos pobles, Castalla i Onil. Sempre (s’)està dient:

-       Bueno, què? quan no nos plou?

-       Pues, quan passen festes d’Onil.

Inclús va haver un any, que les van canviar. Van canviar eses festes perquè duien uns anys de que les festers no podien llui(r)-se perquè sempre les plovia. La van canviar quinze dies, tres se(t)manes darrere. El fin de se(t)mana que tocava fer eses festes no va plourer, en canvi les tres se(t)manes después que les van fer mos van banyar.

Què és lo que passa? Ahí ve la incògnita de veres, mentira, no sabem, però a(i)xò va passant de generació en generació i de boca en boca i sempre diem:

-       Bueno, quan...?(...)

-       Mira!, cauen este mes.

-       Pues bueno, pues entonces, a partir d’ese mes ja podem canviar la roba de casa, ja farà bon temps, ja no tenim perill de que mos caiga aigua.

Aixina que realitat o llegenda però el cas és que de boca en boca este comentari va passant i de generació en generació.

Serà, no serà però ahí estan els fets.

Reproductor MP3