La serp del Litero

Llegenda de Castalla

La meua veïna anava en un ganaet i se’n va pujar cap amunt, i estava la serp, i es va plantar la serp i li va fer  l`això i aquella es va quedar plantà, quieta (com si estiguera hipnotitzà).

Van pujar cap amunt , i pujava el tio Domènech l`home de Tonica i son pare, el tio Torrià, dels Botelles, baixant amb carros de madera  per mig dels pins de les fermoses,  carregats cap a vall, per eixos camins que estan molt roïns, i quan plou s`esvara i pareix que siga taperal. I aquella xiqueta si no passen...no la troben. Els tios dels carros q[u]asi es caguen en tot, al tio torrià quasi li tomba el carro; la serp els va vore i es va agaxar (agachó). Al agaxarse (agacharse), la xiqueta, va arrear cap avall cap a sa casa i ho va dir. I d`ahí van començar, set o vuit hòmens, li porta[v]en al cau de les penyes del Litero, i era una cosa aixina (així), feia por, i duien un poal de llet en veneno, i no se`l va beure cap de dia, mira si era lista... Aixina que no saben si va morir o no va morir... la notícia va [e]ixir en periòdics i tot. La xiqueta pos si no passen els homes, se l`engull, se l`enrolla o a saber, la xiqueta tenia deu anys.

Dia ma auelo que les serps en estiu estan a la serra i en hivern se`n passaven al riu tenen caus pels mig del riu. Rius hi havien molts grans. Eixa serp en hivern anava al riu, i era més gran, i com també vivien baix terra. (L`això que va fer el nostre senyor, l`Eva, el senyor li va dir que la raça d´ella tenia q arrastrar-se per terra. I  imaginat la serra, jo que sé els metros [?])*

En aquell cau del Litero no va entrar ningú mai, era una penya oberta aixina (expressió de grandesa), i de la por no va entrar mai ningú. Este cau es vea (veia)  tenia una penya aixina (expressió de grandesa), dullen  les escopetes i tot però no van entrar mai. La vam arribar a vorer un dia [e]ixint del cau, i después es van donar que estava aixina, es va arrimar hasta mitjans, i quan els va vore es va tornar amagar. Ja no la van tornar a vore.

A la serra de Castalla teníem també està la Caseta Àngel,que també té un pi que es diu El Pi de la Caseta l`Àngel,  les fermoses, on anava molt caça[d]or d`Onil  de Petrer, pujava un retor a fer missa, es feien juergues. Però jo ahí era molt xicoteta.

M`ho va contar la xiqueta que li va passar, Pepica. Els dissabtes de mercat jo anava en ma auelo a les fermoses, dissabte i tornava diumenge. I descansàvem al Litero, que hi havia un xorret d`aigua més xiquitiu que astò i  allí mos descansàvem a beure i la xiqueta un dia meu va contar... deia:

-“Era molt gran?”-li preguntà la meua àvia.

-“Aiai! Què gran era! Mare 4 o 5 metros de llarg, i un monyo aixina (així)”- li contestà la xiqueta (expressió braços oberts).

Reproductor MP3