Les velles d

NOM I COGNOM:MARIA MOLTÓ

EDAT: 89 ANYS

DATA D’ENREGISTRAMENT : 09 de Maig de 2014

TRADICIÓ DE LES VELLES D’AGOST

Gravació 1:

Vostè qui és? Jo pos mira a mi hem diuen Maria Moltó

Quants anys tens? Tinc, el dia vint-i-vuit d’este mes, faré vuitanta nou anys.

A on viu? En l’avenidade Jijona numero dènou.

(Comencem amb l’explicació de la tradició de les velles d’Agost.)

Pos mira segons contava m’aguela, antiguament pos fè[i]em asto de la vella. Es que a la mitad de la quaresma, com la quaresma es tan llarga,a la mitad de la quaresma a [le]s tres se[t]manes i mitja, es celebra el dia de la vella.  La tradició era que se n’anaven al camp i fè[i]en olla amb blat i passaven un dia de camp i ja està i posaven a les portes, posaven  uns monyigots que es deien les velles i bueno en qualquier palo fè[i]en un monyigot  i el posàven a la porta o al balcó. Me’n recorde que m’aguela em contava, que ella es vestia de vella i un dia es van arrimar uns xiquets i van dir:

- Esta vella meneja els ulls!

Diu - Què va!

Diu -Ara voràs tu si és de veres o és de  menti[r]a i com els carrers eren de terra havien pedres pel carrer i agarra uno, una pedra i m’aguela que va fe[r],  va agarra[r] la caria i va comença a corre paca dins, no li va pega[r] perquè va pega[r] en la paret, però en fi, però, això ho fan perquè quan, simulant que... quant el senyo[r], quan la mare de Déu i San Jose anaven fugint, pos jo no se si anaven a Egipto o no, jo ja no me’n recorde no se si és paca amunt o paca avall, entonces, la mare de Déu es va posa[r] [d]avall d’una palmera perquè venien els soldats que anaven atacant-los pe[r ]a agarrar-los els xiquets i va di[r] o palmera cúbreme i la palmera els va tapa[r], i per a[i]xò els dàtils tenen una o ahi darrere en la esqueneta, Bueno...tot asto que vos conte es perquè m’ho contava m’aguela, però ara també jo mire els dàtils i tenen una o. Vale...entonces, ara pues és una altra cosa, ara fan, se`n van per ahi, tot a[i]xò i ho passen bé, però també después antiguament també ho passaven be, un dia de camp no havia a[l]tra cosa filles meues, ara esta la cosa més moderna, però després la cosa era a[i]xina. A[i]xina que no se que més tinc que di[r].

Saps des de quan es celebra aquesta tradició?pues jo no se, perquè m’aguela es vestia de bella i anaven a menja[r]-se la vella i m’aguela va nà[i]xe[r] en el mil vuit centsquaranta no se que... a[i]xina és que a vore.

Hi ha una altra versió d’aquesta història? Sí, hay una versió que no ,no ho ha sentit jo contà[r] molt a[i]xo. Però que ...diuen que quan estaven els moros, p[er]a ana[r]se’n  a treballa[r] diu que posaven un monyicot a la porta, p[er]a que sapieren que havia gent dins, però jo això, no crec jo que els moros foren tant això i si els xiquets fen a[i]xò a m’aguela i dillen meneja els ulls, nose els altres lo que farien, a[i]xina que jo la versió que se és eixa, a[i]xina que...i que més.

Gravació 2: cançó

Ja [ha] vingut la vella i al campet irem si fa bon dia, una bona olla tenim que portar i un barril de vi per ana[r] a canta[r], taronges a granel nos mengem hasta el fregat,i tot lo que nos posem per davant.

Reproductor MP3