La poma i l'estrela

Rondalla formulística

El conte de la poma i la estrela va de una princesa, filla única, molt bonica, però molt capritxosa. Aleshores ella ja tenia edat de casar-se, els pares estaven majors, algú havia d’heretar el regne, algú s’havia de quedar el regne, clar! i naturalment tota princesa havia de tenir un príncep. Hi havia molta gent disposada a casar-se, perquè era molt bonica, però ella  posava com a condició que el seu estimat espòs hauria d'oferir-li una estrela, claro una estrela!, era una poquet complicat perquè les estreles estan al cel, a vore com agafen una estrela!. Això, es va arribar un príncep d’un regne molt llunyà, molt llunyà, molt llunyà i va dir:

-      -Ai princesa! Mira jo tinc palaus a cadascun dels regnes que pugues imaginar.

I aquella; - Ah! Molt bé, molt bé.  I cavalls?

-     - Ui  cavalls! Cavalls en tinc, vamos, es que no pots ni comptar els cavalls que tinc ! Tinc cavalls, tinc cases, tinc gossos, si t'agraden els animals, tots els que vulgues, i palaus, molts palaus, molt de territori.

-      -Ja!-diu ella. Però ,tu pots donar-me una estrela?

Diu – Dona, una estrela? la l'estrela eixa està complicat, però si vols jo una espill [?] i veus totes les estreles que[...]

-     - No,no,no,no,no,no,no! Jo vull una estrela i vull poder-la tocar. Aleshores si no tens una estrela, no m’interesses.

Se’n va el príncep. A l’endemà obri la porta i n’hi havia un altre cavaller.

-     - Ai estimada princesa! Jo també vinc d’un regne naturalment molt lluny, molt lluny, molt lluny. Jo tinc castells, tinc llacs i tinc dracs, tots els animals fantàstics que pugues imaginar. I puc oferir-te joies.

I obri un bagul ple de joies.

-      -Mira! Ací tinc els diamants, tinc els robins, tinc esmaragdes, tinc de tot, tinc collars, tinc corones, tiares, tot el que vulgues.

-      -Però d’això, ja en tinc  jo! A mi això no em fa falta. Jo el que vull és una estrela, jo ja tinc maragdes, tinc dracs, tinc de tot, així es que no, no, no m’interesses. Si no tens una estrela no m’interesses.

Son pare ja estava molt preocupat perquè així, anaven passant un darrere de l'altre, un en joies, l'altre en palaus, l'altre en castells, l'altre territoris , l'altre tenia molts soldats i exèrcits poderosos però ningú tenia la estrela que ella volia. Aleshores un dia, apareix un llaurador, portava un barret de palla, anava tot suat d’haver caminat i diu:

-      -Vinc a vore a la princesa. A vore eixa que diu que vol una estrela.

-      -Ah mare! Però si han vingut ací un munt de cavallers i un munt de prínceps i no li han pogut oferir la estrela. Tu li has d’oferir la estrela?

-      -Jo sí, la porte a la bujaca.

-     - Però, com vas a tindre l’estrela? , impossible l’estrela no es pot agafar, això es que la meua filla és capritxosa.

Va posar davant del rei.

-Que no, no! Jo porte una estrela, ella vol una estrela, jo la porte a la bujaca.

I la princesa, clar, va dir: -com és possible? A vore quina estrela porta est home. Aleshores va agafar i es va posar davant de la princesa i va tirar la ma a la bujaca i va traure una poma, una poma preciosa, roja. Diu:

- Ací dins està la estrela.

 I ella va dir:

-[...] una estrela això és una poma.

-Com que no? Dóna’m un ganivet.

- Oh!què vols fer [...]?

-No, no,no un ganivet.

Va agafar la poma, la va partir horitzontalment, la va obrir i dins, efectivament, estava l’estrela.

Naturalment, no era una estrela del cel però la princesa va vore que era un home molt original, era un home que havia sabut portar-le una estrela, al cap i a la fi no havia dit com i en definitiva es va casar en el llaurador.

Reproductor MP3