Canpop banner


    El mas de la lepra

    Identificador: macuribes1
    Títol: El mas de la lepra
    Tipus:
    Recol·lector: Immaculada Ribes i Soler
    Informant: Juan Bou Gorgues
    Edat informant: 86
    Localitat: Beniardà
    Data enregistrament: 2014
    Extensió:
    Text:

    -          L’INFORMANT: «Pos» mira xiqueta, a mi em diuen, eh, Juan Bou Gorgues i vaig a contar-te «Pues» això que tu vols que es conte, eh, és un (un) relat o una «llegenda» o un dir que des de fa molt de temps va [va] rumorejant-se per ací per el poble sobre «lo» que es «dia» «lo» que es diu ara la «isla» de la Lepra. La «isla» de la Lepra no existia «hasta» que no es va inundar per, eh, per la presa «del» Vall de Guadalest, eh, era un puig que era un pas obligatori «per el» camí Les Solanes, que anava a Castells de Castells. «Entonces» allí dalt del puig hi havia una casa, una masia i, i «vivia» «vivia»  un pare i un fill. Resulta «de que» això seria «alrededor» «de el» mil... mil nou-cents. O siga quan va acabar la... la guerra de Cuba mil... mil nou-cent noranta huit, mil hui cents noranta huit, perdona, «pues» seria, «pues» a primers de «vint», eh?

     

    «Pues», eh, resulta que en aquell «entonces» vivia exclusivament la activitat econòmica era la agricultura  «entonces» allí en el mas aquell vivia un pare i un fill, resulta «de què» pareix ser el metge del poble es va diagnosticar «pues», eh, les condicions de higiene i de... i de... nutrició i tot això  «pues» eren molt precàries i es van... i es van diagnosticar «pues»  que tenien, eh... un començament de lepra.

     

    Això va «tindrer»  molt, molt, molta repercussió per, per tota la vall i «entonces» «claro» van dir de, de, de «asilar-los» allí en el mas. Resulta «de que» «portaen» al costat del camí els deixaven tots els dies el menjar i els «viveres» i allí no s’acostava ningú. Resulta «de que» va passar aixina molt el temps «hasta» que un moment determinat van «vore» que, que «els viveres» que els deixaven al costat del camí no... no «s’arreplegaen», no «s’arreplegaen» i «entonces» vas dir que ací passa «algo» estaran més malalts, com no volia acostar-se allí ningú, «pues» les autoritats del poble i... i el metge «pues» van intentar «vorer» què és el que passava i van arribar allí i van «vore» que estava... estava... «estaen» dos cadàvers: el pare i el fill «estaen» mors, va arribar la «guardia» civil i es va «vore» que era mor violenta perquè estava allí el mòbil de... del «crimen» que pareix ser que era una astral, no?

     

    A partir de «entonces» «pues» la «guardia» civil va... va començar a fer «pues» va començar a fer les seues «perquises», les seues investigacions i... la veritat és que no es va [...] no es va trobar culpable, no?

     

    «Entonces» això va causar una... una sensació de, de... de «inseguritat» o de inestabilitat i, i «entonces» la «leyenda» eixa «pues» va... «pues» s’han dit moltes coses que ningú pot saber realment «lo» que va passar, però la realitat és que «vamos» que han segut uns «asesinatos» que estan per resoldre.

     

    -          L’ENTREVISTADORA: I vostè Juan, pensa que tal volta siga perquè el fill es va tornar boig i va agredir a son pare, al estar exiliats?

     

    -          L’INFORMANT: «Bueno» tant com exiliats no; ells... «vamos» jo crec que no perquè [...] en la mateixa astral no... no podien haver-se matat «uno»... els dos. «Sas?» «o siga» Jo crec que més que tot «lo» que es va dir és que era un «tercero» que... que va actuar i va cometre l’assassinat. Perquè la mateixa arma, «uno» a l’altre no es poden ma... matar, «sas?»

     

    -          L’ENTREVISTADORA: I aquesta llegenda, deixa algun rest arqueològic que a la gent l’inquiete cada vegada que va a la Vall de Guadalest?

     

    -          L’INFORMANT: «Bueno», «reste» arqueològic no. Allí «lo» que passa és que en el... dalt del puig «o sea» quan el «pantano» s’ompli al màxim nivell, la «isla» queda coberta. Però quan està, la presa està a nivell mig, «entonces» «exitis» la... es veu la «isla». I en el «centro»

     

    de la «isla» «pues» està el «resto» de la casa i el «resto» dels corrals que «composaen» la masia. Quan es buida el «pantano» completament, «pues» pot inclús muntar dalt del puig i «vore» «pues» si tu vols dir que són «restos» arqueològics, però, vamos jo crec que, això de Pompeya té poc.

     

    -          L’ENTREVISTADORA: Val Juan, moltes gràcies. Supose que és una història, eh... que a molt xiquets cada vegada que passen per allí els agradaria contar per tal de passar una mica de por. Moltes gràcies.

     

     

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es