Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • [La llegenda de la cara del Moro]


    [La llegenda de la cara del Moro]

    Identificador: MarcelaRoj
    Títol: [La llegenda de la cara del Moro]
    Tipus:

    Llegenda popular

    Recol·lector: Fabiana Marcela Rojo Rojo
    Informant: Joaquim Gonzalez i Caturla
    Edat informant: 62 anys
    Localitat: Alacant
    Data enregistrament: 23/05/2014
    Extensió:
    Text:

    Ximo: “Esta...Aquesta  gravació esta feta al jardí de la Diputació d’Alacant com que diríem al  centre de  la zona del eixample d’Alacant, entre pins i arbres coníferes i jo que sé...i palmeres i xiquets”.

    Jo: i...el.. el vostre...¿El seu nom?

    Ximo: Ximo Caturla.

    Jo:

    Ximo: La llegenda més coneguda d’Alacant és la de la cara del moro. La cara del moro se situa en la muntanya del Benacantil que és la muntanya que està davant del Postiguet. I als peus de la qual va nàixer la ciutat d’Alacant. Alacant va nàixer entre la mar i els peus del Benacantil, que és la muntanya. I resulta que per un capritx de la naturalesa vista des de la mar, des de la platja la muntanya té el perfil de la cara d’un moro amb corona i tot, amb el seu turbant i tot això. Jo crec que tinc aquí fotografies, després si vols te l’ ensenye, tu l’has vist a la cara del moro?

    Jo:  –Sí, sí sí sí.

    Ximo: Enton... Aleshores es diu ,la llegenda es diu, diguem la més senzilla la més normal, la més autèntica, es la que em va contar a mi una dona que vivia al Raval Roig,

    Jo: Al barri.

    Ximo: El Raval Roig és el barri dels moliners. El barri vell d’Alacant té diversos noms; està San Roc, està San Antoni, està Santa Creu i el Raval Roig, eixe que està justament davant de la [...]

    Aquesta dona la va contar de la manera més senzilla, que és la més autèntica, diu que en el castell en els temps antics en temps de moros, perquè aquí tots sabem es sempre en temps dels moros, hi havia un rei, un rei imaginable perquè, però bé... El rei tenia una filla, la princesa, la qual lògicament era molt bella molt fina, i molt delicada i tot això, i encara que el rei li buscava pretendent, li buscava gent important, ehh, nobles i tot això, doncs  resulta que no hi havia manera que ella... a ella no li agradaven. Doncs trobava uns homes  molts vanitosos, molt [...] i ells mateixos i... i no, la xica no s’enamorava. I heus aquí que un dia ella era a la torre , a una de les torres del castell pentinant la seua cabellera i mentre es pentinava amb el seu espill veu que a la platja hi havia un pescador que acabava d’arribar en la barca que estava estenent  les xarxes. I mira bé i veu que és un xic jove i molt ben plantat. Aleshores ella comença amb l’espill a fer-li  la rateta, fer reflexos, ¿no?  El xiquet naturalment, que es va adonar, mira i veu la princesa de a dalt i com té molt bona vista  i va veure la dona més bonita del món. Aleshores va agafar i va tirar cap al castell i la porta estava tancada, la porta de la muralla. I aleshores ella... li envia un missatge que hay una pedra embolicada en un... i diu vine’t esta nit ¿no? I a partir d’aquell dia tots les nits el xic pujava al castell la porta estava oberta gràcies a una serventa o una [un] col·laborador o col·laboradora de la princesa i allí, dins del castell, amagat de tots, la parella es trobàvem i festejaven, com s’ha de dir i festejaven. I això va durar un temps fins que un dia algú va veure el xic o la va veure a ella i  ho va dir al rei. I el rei va ordenar  que mataren al xic, a l’altra nit, passat...al cap d’unes nits ... i la porta estava tancada estranyament, va tocar a la porta i de seguida uns arquers des de dalt de la muralla van llaçar unes fletxes i el van matar. Aleshores la pobra xica, desesperada, intenta eixir de l’habitació que també estava tancada, l’havien deixada tancada i es va tornar botja de dolor i de... i es ...des de la finestra i es va tirar també ella per detrás [darrere] van morir els dos. De seguida els criats, els soldats corren a veure el rei que estava assegut al seu tron esperant com havia quedat tota la història i diu –Majestat el xic esta mort però la seua filla també- quan li van a dir això, ell això no se ho esperava, i li va agarrar un mal de cor i li va agafar un ofec, i la roba així, (fa gestos d’ofegament agafant-se el coll) com si li agarrares i li tancares al voltant del coll i va morir ofegat. Immediatament la naturalesa no se sap com, per ordre d’encantament o del que fora. Es va...es va començar un temporal de vent molt fortíssim vent de llevant furiós que passat tota la nit bufant amb tota la força, les palmeres volaven  i les branques dels arbres també... una destrossa. I quan va acabar la nit i la gent va eixir al carrer a veure que havia passat amb aquell temporal, en eixir al carrer van veure la muntanya  i van reconèixer el perfil del rei moro que acabava de morir...

    I després va seguir la història i tot el món pensa que és per eixa la raó que jo t’he dit...

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es