Llegenda de les tres pedretes

Llegenda popular

Bueno pos això de Sant Pascual va puja una família [...] a vore-lo a la serra [...]. Alli en la paret de la porta havia una hucha que ninca esta el senyal, però degut a que entraven i fe[i]en tot polvo, pues vaig teni que di:

-          pues astò se tapa!

Però [...] van allega i van di:

-          Ui! que és que hay ahí una v[i]edriola? - Diu si!...I què hau posat?

-          Pos h[e]am posat [?]

-          Ah pos com jo no lleve dines, vaig a posa tres pedretes.

Era un xic d´aqui una família, que tenien[...] la “casa del molinet”, que esta per ahí per la Creu de Ruisa. I resulta que quan abaixaven la costera se sent un tro, [...] com si l´haveren pegat una cantalá!

 I diu:

-          Mare meua! me dona por de dir que m´han pegat [...] com si fora una pedra!-  i no ho va dir.

A comitja costera un atra...i diu:

- astó és vitat!- i ell s´en va recordà de lo que havia tirat a la hucha.

I quan va llega [...] a la Creu de Ruisa, [...], tenien una fàbrica que era tot un pati molt gran i tenien dos portes de maera que estaven encaixa[d]es i no es po[d]ien obri[r] i entraven per un a[l]tre costat, [...], i quan va llega estaven [l]es portes obertes en par en par i entonces ahi se va senti el ultim tro i entonces el xic va dir:

-          Astò es lo que jo he fet mal,  jo l´he tirat a Sant Pascual i ell ha vollgut saca-les de la hucha i mes [les] ha tirat a mi.

I això és vitat, perquè e[l]s familiars de l´Aurelia Sala que van puja ells ho van v[eu]ore, i entonces el xic ho va confessa. Va dir que havia passat astò  i que baixant havia sentit i no volia fer cas de la primera , però luego va senti que el va torna a fe[r]-li lo mateix.

Reproductor MP3