Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • La llegenda de la Serra de Mariola


    La llegenda de la Serra de Mariola

    Identificador: alejandror
    Títol: La llegenda de la Serra de Mariola
    Tipus:
    Recol·lector: Alejandro Rodríguez Canillas
    Informant: Montserrat Serrano
    Edat informant: 35
    Localitat: Alcoi
    Data enregistrament: 18/05/2014
    Extensió:
    Text:

    Conta la llegenda que a terres de l’antiga Contestania, concretament en el lloc que hui coneixem com la Serra de Mariola, va ocórrer un fet meravellós que dona nom a aquesta serra. 

    La història comença a temps de l’emperador Tiberi Claudi Neró, i ell mateixa deia que aquesta zona estava plena de mines d’or; ixes mines que donaven un gran nivell de vida al governador de la zona i a Tiberi li causaven una gran enveja que li va fer donar-ho tot per tal de guanyar-les per a ell. 

    En aquell temps, als paratges de la serra, hi havia un xicotet poblat  governat per Sexto Mario, els seus familiars i el seu seguici de criats vivien allí amb ell. Era un home molt però que molt ric, i gràcies a les mines situades al cor de la Serra, havia obtingut moltíssims guanys, però tot el que feia, ho feia per el seu propi benefici i el poble estava molt descontent amb ell.

    Realment el que sembla realment estrany és el fet de que a la Serra de Mariola hi hagueren mines d’or. No creieu? Bé, però eixe fet és el de menys, ja que les mines estaven donat a Sexto Mario una vida que més d’un voldria per a ell mateix, i quan això va arribar a l’orella de Tiberi Claudi, al que per cert no li sobraven els diners, sinó tot el contrari, i a més tenia el poble molt descontent; va decidir que aquelles terres deurien ser del seu patrimoni.

     Preguntava, preguntava i tornava a preguntar, pensava i interrogava al seu seguici per tal de trobar la idea més encertada per tal de començar la conquesta del territori de Sexto Mario, fins que va trobar una solució: CONQUERIR LA FILLA DE SEXTO. 

    Ella és deia Mariola, i es contava que tots els camperols l’havien vista passejar amb una preciosa pantera negra que son pare li havia regalat en un dels moltíssims viatges que feia a l’Àfrica.

    Tiberi començava a conquerir a poc a poc molts territoris propers, i anava endinsant-se a la Serra de Mariola. Sexto es va adonar i va començar a mostrar oposició a la conquesta. Diàriament es lliuraven batalles amb milers de morts, en les que sempre eixia victoriós l’exèrcit de Tiberi Claudi.

    Ja per fi, va arribar un dia en el que Tiberi va conquerir tod el regne i va conèixer a Mariola. Ella no volia saber res d’ell, ja que volia acabar amb l’exèrcit de son pare. Encara que ell, únicament es dedicava a proposar-li matrimoni, cosa a la que ella es negava sempre rotundament.

    Passaven els dies i Tiberi insistia, fins i tot la seua pantera cada vegada que el veia apropar-se rugia molt fort i l’espantava. Així dia rere dia, fins que Tiberi es va fartar d’allò i li va donar un ultimàtum, si no es cassava amb ell, ella i son pare es penedirien per sempre. Efectivament, ella es va negar i Tiberi va   causar acusar de incest son pare. Per tant, Mariola i Sexto van ser duts a la muntanya més alta de Roma i van ser despenyats. 

    La pantera que no podia suportar la pèrdua de la seua ama, va morir de pena en una cova a la que hi solia anar amb Mariola.

    I així és com la serra adoptà el nom de la noble Mariola, ja que va tindre el valor suficient d’enfrontar-se a un emperador i es va negar a cassar-se amb ell.  Va passar a la història com una de les primers dames en deixar enrere la feblesa i oposar-se a la supremacia masculina.

    Però no acaba ací la història, ja que fa unes poques dècades uns excursionistes van trobar a la Serra de la Mariola uns ossos, que després d’analitzar-los van descobrir que eren d’una pantera africana. Per tant, és una llegenda o serà realitat?

     

    Llegenda contada, llegenda acabada.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es