El rabosot dels Lleus

122A i 225 

Pues  això diu que era un rabosot que un dia ( antes  no hi havia menjar) i s’alça pel matí i allà dalt del castellet, una muntanya que hi ha que es diu el castellet, havia un coscollar que es dia el Coscoll Verd. I al Coscoll Verd, s’alça i es posa allí cara al sol, amb la pata a llavant-se aixina la cara, conforme fan els rabosots llavant-se la cara i diu:

-          Ai quina fam tinc... que estic esmaiat i a vorem hui que menjaré.. i .. Ai que fam tinc!

I veu que allà baix hi havia una uela que estava pastant, i va vore fum i diu: a[ra] me’n vaig a vore la uela eixa què és lo que té.

Se’n va anar per avall i arriba allí i veu que la uela estava pastant i diu:

-          Ai compare uela, ara sí que et menge a tu, mones i tot!

 I ella:

-           No, a mi no em menges que jo sóc vella... Pues em menjaré les mones.

Diu:

-           No, les mones no que estan cabaetes de pastar i et faran mal. No te les menges.

I el ramat conquista al rabosot conforme pot i el rabosot pues.. au, se’n va i tira per avant anda que andarás que tu llegaràs i anda que andarás que tu llegaràs i tira per avant i  per avant i es feia més el sol i anda que andarás ...I...

-          Ai que fam tinc!

I arriba a un puesto, una zona que hi havia allí que es diu el mancal llarg i agarra i es veu dos borregos que estaven tupant-se. I ell diu:

-          Ai mare, ara sí que em menge borregos i tot.

 I se’n va cap allí i els borregos:

-          A sí que vos menge! (I astorant-los i auxant-los i tot això).

I els borregos diuen:

-          No, no mos  menges! Mira mosatros  estem barallant-mos i tu ara tens que fer de jues. Posat allí baix del marge i mosatros  mos barallarem i el que perga, que es quedarà mig desrenglat pues tu vas i te’l menges i l’a[l]tre  que es salve.

Diu:

-          Ala pues bé.

I es posa el rabosot allí baix del marge i els borregos es peguen dos trompa[d]es i diu un a l’a[l]tre, diu:

-          A voràs, a[ra] mon anem i li peguem, allí baix que està ell, li peguem dos trompa[d]es  els dos damunt d’ell i el fem mig desfet i mon anem corrent i voràs tu si este mo’se menja a mosatros  .

I agarra i se’n van els borregos cap allí contra el marge i uno:

-           POM!

I l’a[l]tre:

-           POM!

I el rabosot:

-          Ai, ai, ai, m’han mort! Ai!!

I els borregos au! Peguen a fugir i es queda ell allí i s’alça conforme pot, el rabosot, i diu:

-          Ara sí que estic malament! I ara què faig jo?

I s’assenta allí damunt d’una roca, allà a vora Bèrnia i resulta que en això una àguila que hi havia de bon matí per dalt, allà rodava uuu per dalt .. I l’àguila diu:

-          Mira el rabosot este... què li haurà passat? Ara baixaré jo i voràs tu si em ric d’ell.

I salta i baixa l’àguila i es posa allí a la vora i diu:

-          Què t’ha passat rabosot?

Diu:

-          Ai que me’n he anat allí i volia menjar-me una uela i les mones i resulta que no me l’he poguda menjar. He anat més avant i ahí al mancal llarg he vist dos borregos barallant-se i volia menjar-me’n uno  i resulta que no he pogut, m’han pegat dos trompa[d]es  i m’han desfet i estic esmaiat que tinc fam... i tu què fas?

Diu

-          Jo? Pues mira, ara me’n vaig al cel a menjar coquetes amb mel.

-          Al cel a menjar coquetes amb mel?

Diu:

-          Tu vols vindre amb mi?

I ell diu:

-          No perquè jo pese massa i no podré pujar.

-          Sí home, sí. Puja i voràs.

Diu:

-          Pues bueno me’n vaig.

I ala, puja el rabosot damunt [de] les ales aquelles de l’àguila i l’àguila tira per amunt i zoom zoom i zoom zoom.

I el rabosot:

-          Encara no apleguem?

I l’àguila:

-          Quan no veges persones baix i veges arbres xicotets me ho dius  que ja prompte aplegarem.

I ala, tira per amunt i tira per amunt. I el rabosot:

-          Encara no apleguem?

-          Com veus les persones? Les veus encara?

Diu:

-           Sí...

Pues ala... i tira per amunt

I al ramat el rabosot diu:

-           Ja no veig les persones

I l’àguila diu:

-          Pues ja falta poquet

-          Ai! Ara menjarem coquetes amb mel

I què fa l’àguila? Tira un poquet més amunt i agarra al rabosot i li pega un espolsó de ales i es gira panxa per amunt i el rabosot allà que anava per avall...

Ai mare el rabosot!

-          Ai, ai!

I per avall i boom cau allà on s’havia alçat i s’alça i diu:

-          Ai mare de Déu, si me salvo de esta i no me muero no quiero más bodas en el cielo. Si me salgo de esta y no me muero ya no quiero más bodas en el cielo.

Reproductor MP3