[Les dos germanes i el rei]

Era també un rei que es va casar amb una xica molt guapa i tenia una germana i la germana li va pendre molts de cels a la dona perquè, germà i germana es portaven molt bé i aquell era rei i al casar-se pues la germana li va prendre cels.

 I en això va[r]en tindre dos bessonets dos xiquets i bueno, i es volien, home i dona es volien una barbaritat! Però la germana sempre celosa i en això al rei el criden a la guerra (que antes  els reis anaven en primer fila). I el criden a la guerra i el rei li diu a la germana:

-          Mira tu cuida de la meua dona i dels meus xiquets.

I la germana:

-          No et preocupes que jo la cuidaré, no et preocupes que jo la cuidaré.

 Se’n va el rei i la germana comença a... un dia agarra i derrama  tot l’oli les gerres de l’oli per la bodega i diu:

-          Però tu que has fet? Tu has derramat tot l’oli!

I li ho culpava a la dona..

-          Tu has derramat tot l’oli, tu fijat lo que has fet!

I aquella diu:

-          Jo no l’he derramat..

-          I això! tu l’has derramat tot l’oli!

-          Si és voluntat de déu pos voluntat que siga.

I un altre dia agarra i derrama  tot el vi.

-          Però xica escolta!

I bueno comença a enquetar-se amb ella i:

-          Mira lo que has fet! I tu eres mala! I tu no sé què!

 I diu:

-          Si és voluntat de Déu que siga, jo, pues voluntat que siga  [...]

Però ara un dia agarra i també no sé que li fa als xiquets. [...] Se’ls endú a un bosc i els des[a]pareix als xiquets.

I ella:

-          Senyor , senyor, mis hijos ¿qué han hecho de mis hijos?

I un dia agarra i ella li apreta les mans, li trenca les mans i l’encega. I ella:

-          Senyor tened piedad de mí, tened piedad de mí, senyor ¿qué serán de mis hijos?

I agarra i li diu als consellers:

-           Agarreu-la i tireu-la al bosc i que els lobos se la mengen.

I aquella agarra als consellers, la tiren al bosc i... i va dir que la mataren.

I els consellers van dir:

-          Jo no m’atrevisc a matar-la, una dona tan santa, tan bona i tan guapa, jo no m’atrevisc a matar-la.

I agarra i quan li va tallar les mans diu:

-          Et tens que clavar una punxa als peus que ningú te la té que traure només que les meues mans.

I aquella vinga la risa burlant-se d’ella.

I quan la porten al bosc per a què, per a matar-la, aquell diu:

-          Jo no m’atrevisc a matar-la, la deixem per ahí al bosc.

 I ella pues agarra i al bosc es troba als xiquets però ella es queda sense mans i feia:

-          Senyor tened Piedad de mis hijos, senyor tened piedad de mí.

I en això es sent una veu que diu:

-           A uns passos més cap avant hi ha una font, quan sentes el ruido llavat les mans, i si mans boniques tenies, mans t’eixiran.

 I ella es va llavar les munyiquetes i li va[r]en eixir les mans i endespués es va trobar als fills i ella es va fer una cabanya i allí estava ella i els xiquets allí a la cabanya i al bosc i arreplegant lo que podia.

Un dia l’home s’acaba la guerra . S’acaba la guerra i va a casa i diu:

-          I la meua dona?

I la germana li diu:

-          La teua dona? La teua dona mos ha fet , mos ha fet les mil calamitats, i la teua dona s’ha tornat loca, i la teua dona...

Bueno comença a dir-li de tot lo del món de la seua dona. [...]

-           I la va[r]em matar, se la va[r]en endur al bosc i la va[r]en matar. I l’home es torna loco de tant que la volia es torna loco i agarra i diu: jo me’n vaig de caceria pe[r]què me se’n vaja això.

I se’n va de caceria, I se’n va de caceria i veuen la cabanya per la nit i van a hospedar-se allí. I en això comença, comencen a parlar a tot , a sopar i a parlar i la dona el coneix enseguideta i li diu als xiquets:

-          Aquell home es ton pare. Tu vas i le dices: Ai! papà, Ai! papà!

I els xiquets axina ho fan. I l’home dice:

-           Mira! Ara em diu papà estos xiquets!

 I sa mare diu:

-          Como no tiene padre, als homens que veu es pensen que és son pare.

 I la dona el coneix per la veu i en això pues ella comença a parlar i l’home [a]garra i se’n anrecorda i ella li ho diu, que era la dona i tot lo que li havia passat.

I en això la germana encà[ra] està rabiant d’una punxa al peu que no sap què fer. I en això ella va i li diu:

-          Et tenia que traure la punxa i te la trauré.

I agarra i s’assenta i diu:

-          Punxa p[er]a dentro!

I aquella vinga el xillit:

-          Ai, Ai, Ai, Ai!

-          Quién derramó el aceite? Quién derramó el aceite?

-          Mi hermana que era ella.

-          Tu hermana?

I.. Punxa p[er]a dentro

-          Quién derramó el vino?

-           Ai, Ai, Ai, Ai!  vinga el xillit

-          Quién derramó el vino?

-          Tu hermana

-          Quien mató los ninos? Quién llevó los ninos al bosque?

-          Tu hermana

Punxa p[er]a fuera, (al dir-li la veritat).

I el rei va anar i la va castigar i van ser feliços home i dona.

Reproductor MP3