El sapet

288B

Això era una xiqueta que li deien Marieta i vivia amb sa uela. Estava [a]granant el carrer i [a]granant, [a]granant es va trobar un centimet. I diu:

-          Ai! Mira, un centimet! Em podia comprar algo, què em compraré? Em compraré tramussets? No, no, que són golosets . Em compraré cacahuetes? Ai , no, no que són golosetes... Què em compraré?

I sa uela diu:

-          Mira lo que t’havies de comprar és una pastilla de sabó per anar a llavar la roba al safareig del poble.

I Marieta se’n va anar al safareig del poble (perquè entonces  no hi havia aigua corrent, tenien que anar tots a llavar a uns safareigos que hi havia grans amb unes fonts a les eixides del poble), i era un safareig grandot i Marieta era, pues, baixeta encara, era xicoteta. I es posa a  llavar i com el sabonet esvarava tant, li cau, el sabonet, dins l’aigua i comença  a plorar.

-          Ai! Que ma uela em pegarà.  Ai! Que ma uela em pegarà perquè encara no he començat a llavar i ja m’ha caigut el sabonet!

Ella tot era menejar per allí dins l’aigua per a vore si el podia agarrar però el safareig era molt fondo i no podia. I en això va eixir un sapet de lo més guapet, verdet i diu:

-          Per què plores, Marieta?

I diu:

-          Perquè m’ha caigut el sabonet i ara ma uela em pegarà.

I diu:

-           Pues no plores que ara jo te’l trauré però a la nit tinc que anar a gitar-me al teu llitet. Perquè jo estic ací tot gela[d]et dins l’aigua i estic gelat de fred i voldria anar a gitar-me que el teu llitet estarà calentet. Tu deixes la porta oberta que jo puga entrar i jo a les dotze de la nit aniré.

I ella diu:

-          Pues bueno.

Li va donar el sabonet, va llavar la roba i se’n va anar cap a casa i per la nit diu:

-          Uela, jo tancaré la porta, no vages a tancar tu, que jo vaig a tancar la porta.

I va tancar la porta a poquet a poquet i la va deixar arrima[d]eta sense acabar-la de tancar. I se’n va[r]en anar dalt, que les habitacions les tenien a la part de dalt, al primer piso i es va[r]en gitar. I a les dotze de la nit es senten:

-          Xip, xip, xip. On està Marieta?

Xip, xip, xip. On està Marieta?

Xip, xip, xip. On està Marieta?

I la uela:

-          Marieta! No sents?

I Marieta:

-          Jo no senc res

-          Pues jo senc una cosa rara

I callaven i es sentien:

-          Xip, xip, xip. On està Marieta?

Xip, xip, xip. On està Marieta?

Xip, xip, xip. On està Marieta?

I la uela s’alça i diu:

-          Mira (el sapet anava pujant els escalonats, un escalonat, amb lo que li costava pobret, vinga pegar botets)

I la uela:

-          Ai, el sapo asquerós! Un sapo ací!

Li pega una pata[da], i... sabeu el pobre sapo com anava? Rodant, rodant les escales, patapum, patapum, patapum, ca[i]ent i quan podia que respirava un poquet sabeu què d[e]ia?

-          Xip, xip, xip A on està Marieta?

Xip, xip, xip La uela coxina

Xip, xip, xip A on està Marieta?

Xip, xip, xip La uela coxina

I el pobre sapet es va quedar gela[d]et allí al safareig sense poder dormir amb Marieta. I Marieta pues diu:

-          Mira el pobre sapet no ha pogut vindre però jo ja tinc el sabonet.

I cuento acabat i cuento començat!

Reproductor MP3