La vaqueta

Era un home que vivia al camp i allí fe[i]a de tot, fe[i]a verdures, fe[i]a blat, ell fe[i]a quasi tot. I criava tots els anys una vaca per anar a vendre-la a la fira, i amb eixos dines ja tenien les coses que els faltava, podien comprar-se espardenyes, roba, a lo millor un poc de peix perquè els ous i la carn la fe[i]en [...] al camp, aprofitant que tenien granja i de tot.

I l’home pues se’n va anar a vendre la vaqueta i va[r]en donar 20 duros (però això fa molts anys, eren molts diné[r]s). I l’home se n’anava tot content:

-          Que bé he venut enguany la vaqueta! Amb 20 duros ja tinc per a passar tot l’any amb els meus fills i la meua dona i jo.

I se n’anava tan content i a mitjan del camí als ixen els lladres i diuen:

-          Els diné[r]s o la vida!

I ell:

-          Ai, no, no , no em mateu, no em mateu, deixeu-me els diné[r]s que és per a viure tot l’any

-          No, no! Els diné[r]s o la vida!

I al final pues els va donar els 20 duros i se’n va anar a casa tot disgustat i li va dir a la dona:

-          Mira, enguany jo no sé com tindrem que passar l’any perquè els lladres m’han llevat els diné[r]s. Però jo m’inventaré algo per a recuperar-los.

I entonces diu:

-          Saps què? Em vestiré de pordiosero.

I es va vestir com si fóra un pobre que va a demanar limosna  i [...] se’n va anar caminat per a fer-se com que era un pobret. I es va fer una casporra, una porreta de [a]metler, d’una soca de [a]metler, d’una rama de [a]metler, la va fo[l]rrar axina de draps, la va posar dins del sarró, dins del sac, i se’n va anar.

I com sabia els lladres on vivien, que era una cova, però una cova d’eixes que eren una casa per dins, va tocar a la porta allà quan estava fent-se de nit. I diu:

-          Ai, no em deixarien dormir ací darrere la porta ? que estic gela[d]et de fred...

-          No, no, no, mire ací no. Prenga deu cèntims de limosna  i vaja-se’n.

I ell:

-          Ai, mire, mire estic tremolant de fred! Ai, és que tinc un fred que no puc més... I no em podia gitar ahí darrere la porta?

I al final diu:

-          Ala, bé. Deixeu-lo que es gite ahí que total, és inofensiu.

I es va gitar darrere la porta. I ell allí fent-se el dormit però no dormia ni res. I els lladres antes  anaven a mitjan nit a robar. I mitjan nit es van alçar tots i el capità els va dir:

-          Tu vas a tal poble. Vosatros  dos aneu a l’a[l]tre ...

I els va repartir a tots i es va quedar el capità a soles i el capità es va gitar a dormir. I quan ja estava dormint, es va alçar el pobre i va anar al llit del capità i... sabeu què va traure? La casporreta! I li va dir:

-          So punyeta!

Que sóc al tio  de la vaqueta!

Casporreta! Dale que te dale!

I la casporreta anava:

-          Piti-pom- pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom

I el capità:

-          Ai, no em mate! Ai, no em mate! Prenga els 20 duros de la vaqueta!

I diu:

-          Això els passa per ser tan lladres i robar als pobres!

I va agarrar els 20 duros i se’n va anar cap a casa i el capità es va quedar allí mig mort. I li va dir a la dona:

-          Nyas els 20 duros, però encà en tinc que traure més. Estos els escarmentaré jo enguany un muntó.

I entonces   va agarrar el seu cavall i es va vestir tot guapo amb la roba més nova que tenia i va agarrar un maletí i es va posar un sombrero  i se’n va anar a la cova dels lladres. I diu:

-          Escolte, em donarien un got d’aigua? És que sóc metge i me’n vaig a vore un maraltet ahí i estic mort de set de la calor que fa.

-          Ai, vostè és metge? Sí, prenga un got d’aigua que és que mosatros   tenim ací un maralt  que està molt grave

-          Ai pues si volen el voré.

I va entrar i es veu al capità però el capità no el va conèixer ni res perquè [a]nava tot guapo i tot arreglat. I diu:

-          Ai, este home està molt mal[ament]. Tenen que nar a portar medicaments. Vosté té que nar a tal puesto i vostè a un a[l]tre poble perquè açò no ho trobarà.

 I va repartir a tots els lladres i es va quedar a soles amb lo capità. I què direu que va fer quan es va quedar a soles amb lo capità? Què va traure? La casporreta! I diu:

-          So punyeta!

 Que sóc al tio  de la vaqueta!

Casporreta! Dale que te dale!

I la casporreta anava:

-          Piti-pom- pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom

I el lladre (el capità):

-          Ai, que vostè és el tio  de la vaqueta! Ai que em [a]cabarà de matar. Prenga 20 duros més i vaja-se’n i no vull vore-lo més.

I ell diu:

-          Mire a vore si s’escarmenten ja d’una volta de ser tan lladres.

I se’n va anar a casa i li diu a la dona:

-          Encà[ra] tinc que traure més.

I la dona:

-          Més? Ai,  a vore si et passa algo.

I ell:

-          No, no, a[ra] voràs.

I entonces , va agarrar el seu cavall i es va vestir de lenyador  i va passar a[l]tra  volta per allí davant i els lladres que estaven per allí la porta a vore si ve[i]en algú que passava, perquè el capità estava molt malat i [...] era de dia i no podien anar a portar-lo al poble perquè si els ve[i]en. I diu:

-          A on va bon home? A on va vosté?

I diu:

-          Jo? A fer llenya, a fer un costal de llenya.

I diu:

-          Ai, no mos portaria un maraltet al poble que està molt mal[ament]?

Diu:

-          Ei, pues si meu paguen bé pues sí.

I li ho va[r]en pagar i el va pujar dalt del cavall. I els lladres diuen

-          Mosatros  anirem però prop del poblem mos despartirem perquè no mos vegen

[...] I se’n van anar i quan ja estaven prop del poble, els lladres se’n va[r]en anar cadaun per un puesto per a no anar tots junts. I entonces va baixar al capità de damunt del cavall i... i què va fer? Va traure la casporreta i va dir:

-          So punyeta!

Que sóc al tio  de la vaqueta!

Casporreta! Dale que te dale!

I la casporreta anava:

-          Piti-pom- pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom, piti-pom-pom

I diu:

-          Ai! Encara és vostè el tio  de la vaqueta! Prenga 20 duros més i vaja-se’n.

I ell diu:

-          Bé pues a vore si l’any que ve tornen a mi a robar-me els diné[r]s de la vaqueta! Ja s’enrecordaran de mi i ja no em tornaran a robar!

I se’n va anar a casa i diu:

-          Mira, (a la dona) en ves de diné[r]s per a un any en tenim lo menos per a tres.

I ells va[r]en viure ben feliços i els lladres, per malos, això els va passar.

Reproductor MP3