La mitja llentilla
| Identificador: | pereivars9 |
| Títol: | La mitja llentilla |
| Tipus: | 1655 |
| Recol·lector: | Pere Ivars Santacreu |
| Informant: | Mª Magdalena Santacreu Crespo |
| Edat informant: | 63 |
| Localitat: | Benissa |
| Data enregistrament: | 18/4/2014 |
| Extensió: | |
| Text: | Això era un pobre pollós que anava de poble en poble demanant limosna i portava una mitja dentilla a la butxaca i perquè no li se perdera la portava en la mà. I arriba propet d’un poble i sent tocar “dang, dang, dang” les campanes. Això és missa! Pos a missa me’n vaig! I arriba davant de l’esglesia i diu: - Em deixaré la mitja dentilla , que no se’m perda, a la casa de enfront. Toca la porta i diu: - Buenas, mire em deixe esta mitja dentilla ací mentre que vaig a missa. Ara vindré a per ella. - Vale, deixe-se-la ahi darrere de la porta. Darrere de la porta hi havia un barrot i ahí damunt es va deixar la mitja dentilla . Va l’home a missa (segurament que aniria a demanar a la porta de l’església, perquè... tanta missa, tanta missa...) La qüestió és que ve de missa, va a agarrar la mitja dentilla i la mitja dentilla no estava. - Ai! Senyora, senyora! La mitja dentilla no està! - Ai, pues la gallina que se l’haurà menjà[da] - Com que la gallina se l’ha menjà[da]? Pues ara vostè em dona la gallina! Diu: - Si home! Li donaré jo la gallina, barata que vostè s’ha deixat mitja dentilla . No, no. - Pues és igual. Jo aniré i cridaré a la Justícia I clar, com tot el món tenia por a la Justícia, pues aquella dona comença: - Pobre pollós, pobre pollós, vinga a per la gallina! I la gallina que es va endur dins d’un sarró al coll. I passa poble, i passa camí, anda que andarás que pronto llegaràs i arriba a un altre poble. Sent tocar les campanes. - Ui! Això és missa. Pues a missa me’n vaig. Entra a una casa d’enfront de l’església, toca a la porta: - Mire senyora (les portes estaven obertes, però tenies que tocar a la porta) Mire, buenas, que em deixaré esta gallina ací mentre que vaig a missa. Vol fer el favor de guardar-me la gallina? - Si home, claro, deixe-la ahí al corral. Solte-la, solte-la ahí al corral. I l’home solta la gallina al corral i se’n va a missa, i quan va vindre de missa va a per la gallina. - Mire, que vinc a per la gallina Diu: - Agarre-la - Ai! No està la gallina! Només estan les plomes! - Ai! Pues això és que el cerdo se l’ha menjà[da]. Ja[e]stà, això és que el cerdo se l’ha menjà[da]. Haurà anat a picar el menjar del cerdo i el cerdo se l’ha menjà[da]. - Pues ara vostè em dóna el cerdo. - Ai! No, no ,no, per una gallina li donaré jo el cerdo. No, no. Això sí que no. - Pues és igual. Jo aniré a buscar a la Justícia. Entonces la dona s’assusta i diu: - Pobre pollós,( el crida), pobre pollós, [...]vinga a per el cerdo. I ve a per el cerdo i se’l posa dins del sarró i se’n du el cerdo. Arriba a un altre poble, sent tocar a missa les campanes: - Dang, dang, dang... - Ai, això és missa! Pues a missa me’n vaig! Va davant de l’església, busca la casa d’enfront: - Buenas, bon dia, mire vaig a missa. Em deixaré este cerdet ací? - Vale, deixe-se’l al corral. Entra al corral, solta al cerdet i se’n va a missa. Quan torna de missa: - Vinc a pel cerdo - Agarre’l - Ai, ací no està! - Ai, pues això és que el bou se l’ha menjat - Pues ara vostè em té de donar el bou. - Si home! Ara li donaré jo el bou per un cerdo que portava vostè. No, no! - Pues és igual, jo aniré a buscar a la Justícia. I se n’anava a buscar a la Justícia, i la dona que sent això: - Pobre pollós, pobre pollós, vinga a pel bou. I ve a pel bou, es fica el bou dins del sarró i se’n va. Anda que andarás, anda que andarás i quan arriba a un altre poble, toquen a missa,: - Dang, dang, dang... - Ai, això és missa! Pues a missa me’n vaig! Torna a fer lo mateix, entra a una casa, li diu a la dona: - Mire que tinc un bou i tinc que anar a missa, me’l puc deixar ahí al corral? - Vale, deixe’l ahí al corral I aquella dona tenia una xiqueta malalteta. La xiqueta que sent el bou: - Mare, mare, jo vull fetget de bou o si no em moriré. - No prenda, que el bou no és nostre I la xiqueta no parava de plorar: - Mare, mare, jo vull fetget de bou o si no em moriré. I tant va plorar la xiqueta que la mare per no sentir-la, va agarrar un gavinet, va anar va foradar la panxa del bou, va agarrar un tros de fetge i li’l va fer a la xiqueta. Però clar el bouet es va morir i quan va vindre el pobre pollós a pel bou: - Vinc a pel bou - Ai, el bou... Agarre-lo - Al bou està mort! Diu: - Ei.. és que la xiqueta volia fetget de bou ... i jo mire... m’ha passat això. Li he agarrat un trosset de fetge però el bou s’ha mort. Diu: - Pues ara em dóna la xiqueta i estem en pau. - Veges si jo li donaria la xiqueta! Això sí que no. La xiqueta jo no li la done - Com que no me la dóna? La xiqueta s’ha menjat el fetge del bou i ara vostè em té que donar la xiqueta - Pues... Ai, senyor! I ara qué faig? Ai senyor! Pensa la dona una cosa i mentre aquell home se’n va anar a per la Justícia, ella [...] tenia un cànter ple de pixum ( que antes no tenien wàter), posa el cànter dins d’un sac i li’l dóna. Diu: - Escolte, Pobre Pollós, vinga a per la xiqueta. Li posa allò i li ho carrega al coll. - Prenga ahí té a la xiqueta. I el Pobre Pollós agarra el sac al coll i se’n va. I caminant, caminat i anda que andarás que pronto llegaràs i arriba a un puesto que el cànter es menejava i el banyava i ell li deia a la xiqueta: - Xiqueta, xiqueta, no et pixes que si vas peixant-te, quan vinga el riu et tire dins I quan arriba més avantet, a[l]tra volta, allò es menejava, el cànter es menejava i saltava i el banyava. I sentia una olor més roïna . I diu: - Ja et pixes? Ja et cagues? Pues mira, ahí està el riu! Ara et tire dins! I agarra i arriba al riu, es lleva el sarró del coll, el reverga dins del riu, el cànter es trenca i es va adonar del que portava, que no era la xiqueta, que era un cànter ple de pixum i res tenia i res té. Cuento contat i cuento acabat ara agarra-li el rabo al gat. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |