El xiquet manco

Era un matrimoni que tenia molta, molta il·lusió de tindre un xiquet i passaven els anys i no tenien el xiquet. I sempre recomanant-se que volien un fill. Bueno que al final la dona es queda embarassa[da] i tenen un xiquet però el xiquet no tenia maneta, va eixir manquet i li dient Sebastianet el manquet i claro , no el van enviar a escola ni res perquè els xiquets es burlaven d’ell i el xiquet no va voler anar a escola de cap de les maneres i son pare diu:

-          I  què farem?

I ell diu

-          Pues sap què? Un gosset, este que tenim ací que és tan bo i em compra un ganaet i jo aniré tots els dies a pasturar i el bracet a mi no em fa falta per anar a pasturar.

I son pare diu:

-          Ai pues tens raó!

Total que el xiquet amb el gosset i les uelletes tots els dies se’n anava al monte, a la nit tornava i anava fent-se fadrinet. I un dia es va adormir baix de un anouer gran que tenia i les uelletes  per allí i es sent :

-          “Pom, pom, pom, pom”

I el xiquet es desperta i diu:

-          Això què serà?

I quan es desperta es veu un gegant que arribava allà dalt i diu:

-           Sebastianet, a tu què et fa falta?

I el xiquet diu:

-          A mi no em fa falta res, jo amb les uelletes i això sóc feliç. L’única cosa que a mi m’haguera agradat estudiar una carrera i claro com es burlen de mi, jo no he anat ni a escola perquè no tinc bracet.

I ell li diu:

-          Pues mira el dia de Nadal, te’n vas a la font de la plaça i et banyes allà a les dotze de la nit i después tornes ací”

I el xiquet diu:

-          I què passarà?

Diu:

-          Pues ja ho voràs, lo que passarà ja ho voràs.

I el xiquet, ve la nit, se’n va a casa i els ho conta als pares:

-          Mire, m’ha vingut un gegant que jo estava dormint amb unes pata[d]es que jo m’assustat i m’ha dit que el dia eixe de Nadal, i que em donarà una bona sorpresa.

I els pares:

-          Pues fes-ho, també perdem poc, te’n dus una manta i quan isques de la bassa et tapes ben tapat que no et costipes”

I el xiquet aixina ho va fer. A les dotze de la nit el dia de Nadal se’n va anar a la bassa, es va banyar, es va tapar amb la manta i se’n va a anar a l’anouer que tenia allà a la muntanya. I es va tapar allí ben tapa[d]et i com feia fred el xiquet es va dormir. I allà  a les una o les dos de la nit el xiquet es sent :

-          Bom bom bom!

 I diu:

-          Ja està ahí.  

I es desperta i diu:

-          Ai, ja ha vingut. I què és lo que m’ha de donar?

I el gegant diu:

-          No res.

Diu:

-           Ah! Amb lo fred que feia i m’ha banyat jo a la bassa i  per a constipar-me i tot i ara no m’ha de donar res?

Diu:

-          Tu mira.

I el xiquet es mira i veu que tenia la mà. Li havia posat la mà. I el xiquet se’n va anar tan content a casa. I estaven desvanits i va estudiar una carrera i els pares van ser els més feliços del món... i s’[ha]acabat.

Reproductor MP3