La flor de Jericó

780

Era un rei que tenia 3 fills. I al major li deien Pepe, al del mig li deien Joan i un més xicotet que li deien Peret. I eren molt feliços i tot això però un dia el rei es va fer maralt i no tenia cura. Anaven els metges i tot això però no tenia cura.

Diu:

-          Mire vostè amb l’única cosa que es podria curar és amb la flor de Jericó.

I diu:

-          I això on està?

Diu:

-          pues això està  l’a[l]tre  costat de poble, que hi ha un riu però allí hi ha molt de leons i uns animals que allí no es pot atracar ningú.

I són pare diu:

-          Pues mira, saps què? Que el que em porte la flor de Jericó la meua corona per a ell.

Clar els dos majors volien la corona i se’n va el major:

-          No, no, jo primer!

-          Aneu els dos!

-          No, no, no!

Perquè clar com colien guanyar-se-la un, no volia que anara l’a[l]tre. Se’n va cap al riuet i a mitjan camí encontra una ueleta, que segons diuen era la mare de Déu.

-          On vas Pepe?

Diu:

-           A vostè què li importa? Vaja a la merda!

I la dona diu:

-          A pues merda encontraràs

Total que va arribar allí i va vore el riu tot ple de flors però aquells lleons allí que se’n va tornar a casa tot assustat perquè si agarrava una flor aquells se’l menjaven.

I diu:

-          Què t’ha passat?

Diu :

-          Ui, allò està molt perillós i jo no l’he poguda agarrar.

I el Joan diu:

-           Pues ara aniré jo.

I son pare diu:

-          Ves enlerta.

I diu:

-          Sí, sí ara aniré jo

Pues li va passar lo mateix: Se’n va anar caminant caminant, encontra a la ueleta i...

-          On vas Joan?

-          A vostè què li importa? A la merda!

Diu:

-          Pues merda encontraràs.

I el xiquet pues arriba allí i clar pues lo mateix. Els lleons aquells amb una boca i una fam de padre senyor mío, i el xiquet no es va atracar i se’n va anar cap a casa.

I el Peret diu:

-          Jo aniré.

I son pare: T

-          Tu? Tu a què has d’anar si ells són grans i no han pogut fer res?

-          Jo aniré, jo aniré

I son pare, tanta gana tenia de fer-se bo que diu:

-          Pues ale ves

Diu:

-          Però no vull que m’acompanye ningú, vull anar jo a soles.

I el xiquet se’n va . A mitjan camí encontra a la ueleta i li diu:

-          On vas Peret?

-          Pues mire, que mon pare està maralt i li fa falta la flor del Jericó i si no li la portem pues no es fa bo.

I la ueleta aquella li diu:

-          Mira nyas estes boletes que són de formatge. Tu quan arribes allí, les tires i els lleons se les mengen. Tu sampes la flor i cap a casa.

I el xiquet diu:

-           A pues sí, sí. Aixina ho faré

I aixina ho va fer. Però el xiquet, ja recelant-se dels germans, es va posar la flor baix de l’espardenyeta. Entre l’espardenyeta i el talonet perquè no li la furtaren.

Quan se’n anava cap a casa els germans ja esperaven, diu:

-          A que este té més sort que mosatros ?

 I diu:

-          Peret portes la flor?

I diu:

-          Que va! No, hi havia uns lleons allí que no m’[he]atracat.

Diu:

-          Sí, sí. Tu la portes! Tu la portes!

I tan li va[r]en d’això que el xiquet al final diu:

-          Pues sí però la porte amagadeta ací perquè ningú me la furte.

Diu:

-          Sí, pues a voràs...

 I el maten. El maten i el colguen allí al riuet, no saps? I se’n van cap a casa.

-          Mira pare ja portem la flor.

Diu:

-          I Peret?

Diu:

-          No l’hem vist per cap de puesto. Peret no l’hem vist. Peret se l’han menjat els lobos. Això està assegurat .

Total que a son pare li porten la flor i es cura. I quan havia passat ja una tempora[da] que l’home ja s’encontrava bé, diu:

-          Mira vull anar al riu eixe a vore si trobem, a vore on estan les flors, a enterar-me jo.

I diu:

-          No, no, no, no anem. Per què vol anar?

I son pare:

-          Sí, sí que vull anar. Ala , anemon tots.

I els xicons sense voler anar, però bueno, son pare ho va manar i se’n va(r)en anar. Quan ja estaven propet del riu hi havia un canyaret, i sa mare agarra una fulleta de canyar i es posa (cantant la fulla):

-          Toca’m, toca’m senyora mare. Per on me toques m’allumenes, per la flor de Jericó m’han colgat el riu d’arenes”

I son pare diu:

-          A vore, agarreu-ho vosatros.

I aquell diu:

-          No, no, jo no vull agarrar-ho.

I l’a[l]tre :

-          Jo tampoc!

-          Que ho agarreu!

I al agarrar-ho diu:

-          Toca’m toca’m mal germà. Per on me toques m’allumenes, per la flor de Jericó m’heu colgat al riu d’arenes.

Son pare diu:

-          Agarra-ho tu també! Agarra-ho tu també però de seguida!

I aquell tampoc no volia agarrar-ho, però ho agarra. I altra volta lo mateix:

-          Toca’m toca’m mal germà. Per on me toques m’allumenes, per la flor de Jericó m’heu colgat al riu d’arenes.

I son pare diu:

-          Porta que l’agarre jo.

I son pare l’agarra i diu:

-          Toca’m toca’m senyor pare. Per on me toques m’allumenes, per la flor de Jericó m’han colgat al riu d’arenes.

I son pare diu:

-          Vosatros l’heu mort! Vosatros  l’heu mort, perquè això no potser.

I en això:

-          PAM!

Eix Peret de dins lo canyar. I son pare que veu al xiquet, comença a abraçades, perquè sabia que el xiquet és el que l’havia salvat i a besar-lo.

-          I ara veges què vols que fem dels teus germans.

I aquells tots assustats mirant-lo i ell diu:

-          No, jo els perdone.

-          No, no ,no. No vull que els perdones.

I ell diu:

-          Pues que els agarren i que els nuguen i que els arrastren en una cua de cavall.

I els va(r)en nugar a una cua de cavall, li va[r]en pegar una varà[da] al cavall i el cavall se’n va anar corrent. I un cap ací i un allà i va[r]en morir tots destrossats.

I el xiquet va agarrar la corona i cuento acabat!

Reproductor MP3