Pulgarcito

Era un xiquet que era com el dit gros de gran, xicotiu. I son pare sempre estava dient-li:

-          Ai, este fill meu que no aprofita per a res, perquè açò, què és lo que té que fer, si és xicotiu?

I el xiquet a poquet a poquet, se’n puja a l’orella de son pare i li diu:

-          Pare, sap què? Com vostè té que fer viatges de llenya i de tot, pose’m dins de l’orella del matxo i jo faré els viatges, aniré i tornaré.

I el xiquet, aixina ho va fer. Son pare el va pujar dins l’orella del matxo i el xiquet anava allà, el carregaven i el xiquet dins de l’orella del matxo quan arribava a casa:

-          Pare, ja estic ací!

I son pare descarregava el matxo, i aixina tot el dia i tots els dies. I un dia, anant pel camí, el matxo no tenia ganes de caminar i ell:

-          Arre matxo, arre matxo!

I l’home diu:

-          Ei, este matxo no el porta ningú i qui diu arre matxo?

I en això son pare que venia.

Diu:

-          Escolte, açò com és que vostè està allà a la quinta porra i ací hi ha una veu que diu: arre matxo i jo no veig a ningú?

Diu:

-          És el meu fill

Diu:

-          El seu fill? I on està?

Diu:

-          Pues dins l’orella del matxo.

Diu:

-          No podria vore’l?

Diu:

-          Sí home.

I son pare posa la mà, trau al xiquet, i aquell que es veu al xiquet diu:

-          Mare jo amb este xiquet podria fer un negoci tremendíssim (de passar coses i furtar i ningú sabria que anava el xiquet). Venga-me’l .

Diu:

-          Home veges si jo li vendria al meu fill.

-          Sí, sí, venga-me’l. Demana lo que vullga que jo li’l compre.

I son pare que no. I el xiquet a poquet a poquet se’n puja a l’orella de son pare i diu:

-          Pare, venga’m que jo tornaré.

I son pare diu:

-          Ei, pues bueno.

Son pare el ven i trau un grapat de bitllets i se’n va cap a casa i el xiquet es queda amb aquell i li diu:

-          Escolta, on vols pujar?

Diu:

-          Jo? Dalt del sombrero.

I aquell home el posa dalt del sombrero  i caminant. Quan ja estaven lluntent, que ell ja no s’enrecordava si estava propet de casa o no, diu:

-          Este me s’emporta massa  lluny... Açò està mal[ament]. Diu:

-          Escolte, tinc caguera i tinc pixera

Diu:

-          Pues pixa ahí dalt que faràs una pixarra[d]eta com un pardalet.

-          No, no, és que també tinc caguera i en tinc a muntó.

I aquell home diu:

-           No, no, no et baixe.

I...

 Sí, sí sí..

Tantes voltes li va dir que tenia caguera, que tenia caguera, que l’home el va baixar i ell ,

-           Tsup!

 Dins d’una brosseta! I l’home ja no el va trobar per cap de puesto. I l’home loco de buscar-lo:

-          Amb los dine[r]s que m’ha costat, senyor! I ara perdre el xiquet! Amb los dine[r]s que m’ha costat, senyor! I ara perdre el xiquet!

I el xiquet una volta que aquell se’n va anar, pues a poquiu a poquiu, se’n va anar cap a casa. I son pare quan el va vore, aquella alegria tan gran i diu:

-          Mira tenim el xiquet i els diners.

I van ser ben feliços.

Reproductor MP3