Canpop banner


    El mas de la lepra

    Identificador: macuribes1
    Títol: El mas de la lepra
    Tipus:
    Recol·lector: Immaculada Ribes i Soler
    Informant: Juan Bou Gorgues
    Edat informant: 86
    Localitat: Beniardà
    Data enregistrament: 2014
    Extensió:
    Text:

    -          L’INFORMANT: Pos mira xiqueta, a mi em diuen, eh, Juan Bou Gorgues i vaig a contar-te Pues això que tu vols que es conte, eh, és un... un relat o una llegenda o un dir que des de fa molt de temps va, va rumorejant-se per ací per el poble sobre lo que es dia lo que es diu ara la isla de la Lepra. La isla de la Lepra no existia hasta que no es va inundar per, eh, per la presa del Vall de Guadalest, eh, era un puig que era un pas obligatori per el camí Les Solanes, que anava a Castells de Castells. Entonces allí dalt del puig hi havia una casa, una masia i, i vivia... vivia  un pare i un fill. Resulta de que això seria alrededor de el mil... mil nou-cents. O siga quan va acabar la... la guerra de Cuba mil... mil nou-cent noranta huit, mil hui cents noranta huit, perdona, pues seria, pues a primers de vint, eh?

     

    Pues, eh, resulta que en aquell entonces vivia exclusivament la activitat econòmica era la agricultura  entonces allí en el mas aquell vivia un pare i un fill, resulta de què pareix ser el metge del poble es va diagnosticar pues, eh, les condicions de higiene i de... i de... nutrició i tot això  pues eren molt precàries i es van... i es van diagnosticar pues  que tenien, eh... un començament de lepra.

     

    Això va tindrer  molt, molt, molta repercussió per, per tota la vall i entonces claro van dir de, de, de asilar-los allí en el mas. Resulta de que portaen al costat del camí els deixaven tots els dies el menjar i els viveres i allí no s’acostava ningú. Resulta de que va passar aixina molt el temps hasta que un moment determinat van vore que, que els viveres que els deixaven al costat del camí no... no s’arreplegaen, no s’arreplegaen i entonces vas dir que ací passa algo estaran més malalts, com no volia acostar-se allí ningú,  pues les autoritats del poble i... i el metge pues van intentar vorer què és el que passava i van arribar allí i van vore que estava... estava... estaen dos cadàvers: el pare i el fill estaen mors, va arribar la guardia civil i es va vore que era mor violenta perquè estava allí el mòbil de... del crimen que pareix ser que era una astral, no?

     

    A partir de entonces pues la guardia civil va... va començar a fer pues va començar a fer les seues perquises, les seues investigacions i... la veritat és que no es va ... no es va trobar culpable, no?

     

    Entonces això va causar una... una sensació de, de... de inseguritat o de inestabilitat i, i entonces la leyenda eixa pues va... pues s’han dit moltes coses que ningú pot saber realment lo que va passar, però la realitat és que vamos que han segut uns asesinatos que estan per resoldre.

     

    -          L’ENTREVISTADORA: I vostè Juan, pensa que tal volta siga perquè el fill es va tornar boig i va agredir a son pare, al estar exiliats?

     

    -          L’INFORMANT: Bueno tant com exiliats no; ells... vamos jo crec que no perquè ... en la mateixa astral no... no podien haver-se matat uno... els dos. Sas? o siga Jo crec que més que tot lo que es va dir és que era un tercero que... que va actuar i va cometre l’assassinat. Perquè la mateixa arma, uno a l’altre no es poden ma... matar, sas?

     

    -          L’ENTREVISTADORA: I aquesta llegenda, deixa algun rest arqueològic que a la gent l’inquiete cada vegada que va a la Vall de Guadalest?

     

    -          L’INFORMANT: Bueno, reste arqueològic no. Allí lo que passa és que en el... dalt del puig o sea quan el pantano s’ompli al màxim nivell, la isla queda coberta. Però quan està, la presa està a nivell mig, entonces exitis la... es veu la isla. I en el centro de la isla pues està el resto de la casa i el resto dels corrals que composaen la masia. Quan es buida el pantano completament, pues pot inclús muntar dalt del puig i vore pues si tu vols dir que són restos arqueològics, però, vamos jo crec que, això de Pompeya té poc.

     

     

    -          L’ENTREVISTADORA: Val Juan, moltes gràcies. Supose que és una història, eh... que a molt xiquets cada vegada que passen per allí els agradaria contar per tal de passar una mica de por. Moltes gràcies.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es