La història del besavi

Llegenda familiar.

L’auelo de tun pare se va fer molt malalt molt malalt i me diu l’auela que era de la herència que havien partit, que no, que no hu farien bé i ell del disgust se va fer molt malaltet, se va quedar primet, primet i va coger el mal ese dels espiritus. I va estar molt temps malalt, malalt i a demà se va morir?. I quan semor entonces se li passa a l’auela. L’auela se quedava a voltes en ma casa i sentia pegar un chillits i unes coses... i era que lo llevava a ell dintre. Ah, i a la casa passaven molt roidos, i s’encenien llums... s’apagaven, passaven coses rares: pegaven trons a la mesita... i jo a voltes li decia al meu home:

- Això què és?

- Ah, i jo que sé.

Aquell pareix que no volia saber nada, i jo deia:

- Ai que trons.

I un dia anem a la curandera i se lo conte, i s’ho conte i me diu la curandera:

- Eso es el auelo que ve a veros.

I jo:

-Però le hace falta algo?

Diu:

- No, només que ve a vore-vos.

No..., me va dir que, que quan se muriera ella, que no se que, a qui, a qui le tocava en després...? i jo después notava aixina alguna cosa, i jo més por vaig passar que na. La curandera me va dir, diu:

Usted saque tots els retratos que tinga de... de muertos, dels que se moren i usted no encenga ninguna llum. Que no encendiera ninguna llum nimariposa el dia de tots els sants, que no encenguera ninguna llum i jo hu va fet així, li vaig fer cas a la curandera. No encén ninguna llum, si hay alguna llumeneta la tape i ara pareix que no note na, però primer si que notava, vaig passar de por... vinga menejar-se el llit i el coltxó i todo, tot es menejava i jadespués que no encén llum ni tot això, ara pareix que fa temps que no... que no note aixina nada, ara veremos, el que és menester és que se isca, jo en tinc de por..., ai la por que em fa.

Reproductor MP3