[Llegenda sobre el nom d´Alacant]

Cántara era una musulmana filla del Califa de la ciutat (l'actual Alacant), i era una xica molt bella, per la qual cosa no va ser estrany que dos joves musulmans s’enamoraren d'ella. El Califa va decidir que un d'ells seria un bon marit per a la seua filla, però quin dels dos.

El Califa, davant el gran dilema que tenia, va prendre una decisió: els pretendents haurien de dur a terme una tasca concreta, i Al·là decidiria. Per tant, Almanzor i Alí es van posar a treballar. Almanzor va haver d'anar a les Índies a portar rares espècies per a la seua estimada, mentre que Alí es va comprometre davant el Califa a cavar una sèquia enorme per portar  l´aigua des de el pantà de Tibi.

No obstant açò, mentre Almanzor anava ràpidament amb els seus vaixells a les Índies a portar les espècies, Alí no es va prendre tan de debò el seu treball: es va dedicar més a escriure poesies a la seua estimada i anar parlant d'ella per tot el món. Cantarà es va enamorar d'ell bojament, sense esperar si més no, veure finalitzada la seua tasca i la de Almanzor.

Però l'elecció ja estava feta. Un dia va arribar Almanzor a la costa d'Alacant amb els seus vaixells carregats d'espècies i el Califa, que era home de paraula, li va concedir la mà de la seua filla.

Alí, desesperat, es va tirar al buit per un barranc (que es diu que després es va construir el pantà de Tibi). Cántara, sumida en la desgràcia, va decidir seguir els passos del seu amor, i es va tirar al mar des de l´odal de tot de la serra de Sant Julián o serra grosa, que des de llavors anomenem a eixe punt " el salt de la reina mora".

Diuen que el Califa va morir de tristesa, i que, sorprenentment, la seua efígie va aparèixer gravada en la muntanya del Benacantil. Explica la llegenda que la cort, impressionada pels fets, va decidir cridar a la ciutat "Alicántara", d'on ve el nom del actual " Alacant".

Reproductor MP3