La serp de Xeraco

El pare de ma aguelo era de la localitat de Xeraco de la prov�ncia de Val�ncia i contava la hist�ria que deia que havia passat al seus poble feia molts, molts anys. Resulta que [al] seu poble, en una zona que es deia la venta hi havia una serp gegant, gegant, gegant, molt gorda, i molt gorda i molt llarga i eixa zona esta prop del riu Vaca i al costa[t] de la torre de Guaita, el que �s de la zona sap on es. Resulta que en eixa zona havia molts boscs, tot ple de arbres, de pins, de rames i brossa i era una zona montanyosa que tamb� tenia una terra aixina arenosa, de arena. All� creixian mol[t] les canyes perqu� al haver un riu pues havia un canyar mol[t] esp�s i all� era un lloc on els animals pos podian amagar-se i all� era on la serp vivia casi tot el any eixia nomes per a menjar. Esta serp tenia a tot el poble acobarda�t i els llauradors quan tenien que anar a treballar tenien que anar molt anerta per a no crusar-se amb ella. Els llauradors ja sentien a la serp esos bufits que pegava i fugien cagats de por i el que hi havia arribat a ver la serp deia que tenia un gran monyo. Altres d[e]ien que s�havia engolit homes de un mos i altres, tamb� comentaven que havien vist que s�havia menjat animals del ramat. Les mares insistien en els seus xiquets que no s�apartaren del poble i moltes vegades tampoc podien portar el menjar als llauradors, els seus homes, al camp perqu� tenien por a la bestia esta tan gran. Moltes voltes incl�s els mateixos llauradors no anaven a treballar del por que li tenien a aquella serp. Tal era la preocupaci� que l�alcalde de Xeraco va demanar ajuda al governador de Val�ncia i este home li va enviar un pres que estava condenat a mort. El tracte era que si el pres aconseguia matar a la serp ell es lliuraria de la condena. El presoner, al arribar al poble, va demanar tres coses: un cavall, una escopeta i un espill. I es va armar de valor per a poder anar a ca�ar la serp. Al cavall li va posar un collar ple de campanetes per a que anara fent ruido al mateix temps que passava. Un dia de bon de mat� quan comenxien a eixir els primer ratjos de sol, el presoner va agarrar el seu cavall, el espill i la escopeta i va pujar dall del cavall i van pendre cap a la mar, cap a la zona que es deia La venta on es trobava la serp esta que feia temor. La serp, que estava descansant d�entre les canyes i digerint encara l�ovella que s�havia menjar la vesprada del dia antes, es va despertar al sentir el ruido de que alg� s�acostava. Tota enfadada va comen�ar a bufar, a bufar amb tanta for�a que incl�s el animal, el cavall es va asustar i va tirar a fugir. Per� el presoner tot valent va fer front a la serp. D�entre les canyes va eixir la serp tota enfadada i en eixe moment el presoner li va posar el espill davant. Ella, la serp, es va asustar i va intentar atacar-lo. Va aprofitar el presoner per a pegar-li tres tirs de perdigons. La serp va caure ferida de mort i va comen�ar a enrollar-se en s� mateixa. Al cap d�uns minuts va assesar la seua vida, va morir definitivament. Per� diuen els vells que al presoner va passar tanta por que al cap d�uns dies tamb� va morir. Esta �s una antiga, una bella historia que encara es comenta entre la gent de Xeraco. No es sap ben b� si �s certa o no per� diuen que de veritat va passar.

Reproductor MP3