[L'aparició de la misteriosa donzella]

Pues mira, astó era un pirata que era molt roí, que va desembarcar en la platja del Tamarit, com havia fet moltes altres voltes i se va ensanyar en la gent del poble, pos furtant-li les coses valioses, raptant a homes i dones joves de qui sacar profit, saps?, i abandonant pos a malalts i ancians. Mentres els seus homes embarcaven el botí que havien robat, pos el pirata es va posar a descansar en una palmera i al poc temps, pos va tindre la sensació de ser espiat, i axina era, entre els a[r]bres, una dona li observava. Li paregué que tenia una bellesa axina molt especial.

Quan ell intentava pilla-la, la donzella l’esquivava. La tripulació pos li va advertir que pujara al barco, perquè pos possiblement les tropes cristianes els atacarien, però el pirata els va ordenar ana[r]-se’n sense ell. Corrent darrere de la dona, va entrar a Elx sent reconegut per la gent del poble i els soldats se’l van portar pres a la torre de la Calaforra a on el sometirien a juí, per totes les barbaritats que havia fet. El pirata que t’estava comentant, passava els dies en una oscura masmorra, soles i malalt, saps? però en el desig de tornar a vore a la bella dona.

 Una d’eixes nits, una llum resplandorosa va il·luminar la masmorra i claro, el pirata al sacar el cap per la finestra pos va vore la figura de la dona del palmeral . I encara que no va conseguir arribar a ella, es conformava mirant-la perquè diu que els seus ulls li desprenien tranquil·litat. La dona, totes les nits, venia a vore-lo i se n’anava després.

Un dia, saps lo que passà? un moro que va po[d]er parlar en el pirata, sobornant a un guardia, li va dir que no decaiguera perquè el seu germà anava a rescata[r]-lo atacant de nou Elx . Però el pirata li va dir al menssatger que li diguera al seu germà que no ho fera i que lliberaren a un fraile encadenat a la porta del seu palau, saps?

 Després d'això, va arribar a la Calaforra el sacerdot lliberat, i va parlar amb el pirata durant tota la nit. Al matí, pues, el sacerdot plorós, va abandonar el calabós i va demanar a les autoritats dona[r]-li la oportunitat de demostrar el seu arrepentiment, que la verge confiava en ell. Pocs dies després, pues el fraile es va reunir amb el pirata pa bateja[r]-lo. A la ceremònia, es va aparextre la Mare de Déu de l'Assumpció, amb una legenda als seus peus que posava “Soc p[er a] Elx” i el pirata pues, al vore la imatgen, va reconextre a la donzella i va dir al poble que ella era qui li havia acompanyat durant les nits en el calabós i li havia absolgut perquè ja havia pagat per els seus pecats. La gent, sabent que la verge li havia perdonat, també el van perdonar i va ser lliberat.

Reproductor MP3