[El llop i les set raboses]

Em contava uno de una rabosa, que tenia set rabosetes i una era coixeta. I s’anava to[t]s els dies, a arreplegar el seu menjar. I deia [...] vosatros no obriugau la porta que ve el llop i vos menja i en [...] que venia feia filletes obriu que ve la mareta carr[e]gà de menjar. Hala totes a obrir la porta i a menjar-se[’l]. I un dia ve el llop i diu.

-          Filletes obriu que ve la mareta carr[e]gà de menjar i la coixeta diu.

-          No obrigau que no és la mare.

-          Sí que és la mare, sí.

I obren i era el llop i entra i se’l [les]menja, però la coixeta s’amagà darrer[e] d’una porta i no la vegué. I ell sabia que l’havien set però no[més] s’havia menjat les sis. Diu pos me falta una, pos jo vindré demà i me la menge. I a l’endemà ve i diu.

-          Raboseta, vo[l]s que mon anem a menjar [...] albercoc[s] a un albe[r]coquerer que està carr[e]gat d’albercoc[s]?

-          Pos anem. A quin[a] hora?

-          A les huit.

I la raboseta quan eren les set se n’anà a menja[r]-se els albercocs i se’n porta un grapat de pinyolets i els tira a la porta. Com que a les huit ve el llop.

-          Hala raboseta que mon anem!

-          Diu ara que ja he anat jo i me’ls he menjat.

-          Si va.

I diu:

-          No, ahí a la porta tens els pinyolets.

-          Ja no puc menjar-me-la hui. Pos vols que demà anem a una vinya que està cargaeta de raïm?

-          Pos si, a quin[a] hora?

-          A la mateixa d’avui.

Bueno, pos la raboseta fa igual, a l’endemà a les set se’n va se menja el raïm i porta raspetes i les tira a la porta. Quan ve el llop.

-          Hale, vinga que mon anem.

-          No si jo ja he anat, ahí tens les raspetes.

-          Pos vols que demà anem a una palmereta que està carr[e]gà de dàtils?

-          Diu bueno, a quin[a] hora?

-          A la mateixa de hui.

Però eixe dia se li veu tard a la raboseta i quan ve el llop diu:

-          Hala raboseta que mon anem i no estava. I diu ah, que hui sí que me la menge.

I se’n va corrent a la palmera i estava la raboseta dalt.

-          Raboseta! Que hui sí que te menge!

-          Diu vols que te tire un grapat de dàtils i mentres tu els plegues jo abaixe?

-          Bueno.

Com que la raboseta li tira un grapat de dàtils lluny i mentre el llop s’en va ella se tira un bot i se’n va corrent a sa casa i el llop darrer si l’agarrava o no l’agarrava però ja entrà, se tancà i el llop feia.

-          Raboseta, obri!

-          No, que tu vols menja[r]-me.

-          Diu obre que sinó me tire un pet que derroque la paret.

-          Ni vols que em tire mil i cent.

I se’n posa el llop vinga a tira[r]-se. Com que agarre jo un garrot, un ferro i se la finca i el mata. I en això ve sa mare i se’l troba allí i tenia molta por.

-          No, no tinga por que l’ha matat i volia menja[r]-me i l’ha matat. I entrà sa mare i cuento rematat, [...] cuento per la ximenera se l’ha volat.

Reproductor MP3