[La dona de l’ogre]

[…] Una volta havia un ogro [...]. El ogro era un home [..] , era un tio gran, era un home grandot. I eixe ogro vivia en una casa soles [...] en la seua dono, però la dono no el volia.

Entonces havien uns xiquets que anaven per e[l]s camins aquells. Anaven per tots e[l]s camins, pel riu per amunt, anaven per tot allò, i es va fer, de moment, es fa de nit.

 -I ara què fem?

Miren, xei, pos e[ll]s estaven asusutats, i agarren i veuen una llumeta de un cresol que havia, que fe[i]a una llumeta.

-[...]Mira ahí dalt a la serra! ahí hay llum, hay una casa, hay una casa!

I se’n pugen per amunt. I a l’entrar-hi toquen a la porta, PUM PUM, la dona e[l]s obri:

-Què feu aquí?? Ane[u]-vo[s]-ne d’aquí, ane[u]-vo[s]-ne

-És que tenim por, volem gita[r]-mos!

-És que tenim por, volem queda[r]-mos aquí, volem queda[r]-mos aquí!!

-Bueno pos aneu a queda[r]-vos aquí, però no teniu que dir res. Ara vos claveu ahí, baix la taula, i sentiu lo que sentiu, no di[e]u res, perquè esta és la casa del ogro i [...] es menja a[l]s xiquets.

Entonces, estant allí, de momen[t] es sen[t]: PUM PUM, dos colps a la porto.

I la dono mira: - SSHHHH no parleu!. Xito!.

Obri la porto: -Marit, què vols?

-Obri la porto!! que vic... vinc...

I a l’entrar pac a dins diu el ogro, diu:  Olor de carne fresca siento, y yo, comérmela quiero!

-[...] Aquí no hay car[n], aquí no hay res! Aquí mira, el sopar que tenim són unes cr[e]ïlles que jo t’ha pogut fer, i ahí està el sopar.

I el ogro a[l]tra volta: -Olor de carne fresca siento, si no me la das, comérmela quiero!

[...] I el]s xiquets estaven baix la taula asustats perquè el ogro estava olent als xiquets.

Total, que li diu la dono: -No, no, mira, ahí tens, i ara vaig a posa[r]-te una botella de vi!

-Què tens vi? diu el ogro [...]

-Si, tinc vi. Una botella.

-Però, per què no me la vas donar anit, que jo tenia ganes de vi?

-No, no, que vaig a donar-te-la hui.

Li trau la botella de vi. El ogro es beu la botella del vi, es menja [l]es cr[e]ïlles que tenia allí damun[t] de la taula i es beu la botella del vi. [...] I nada, al beu[re]-se la botella de vi, pos es va enre[d]ar.

[...] i es gita allí a dormir al costat, allí tenia un llit en terra el ogro, i de moment, comença a roncar GRRRRR, GRRRRR. a roncar

I la dono li diu als xiquets: –[e]ixi[u]-vo[s]-ne a poquet a poquet, que està dormint!!, [e]ixi[u]-vo[s]-ne, a poquet a poquet, no feu roï[d]o, que esta dormint!! ja venia el dia i ja comença a aclarir!!, [e]ixi[u]-vo[s]-ne!!

I e[l]s xiquets conforme estava dormint el ogro, de moment el ogro fa GRRR UFF UFF... i es queda parat, i e[l]s xiquets s’aparen en mig la casa. i el ogro pega la volta a l’a[l]tre costat  GGRRRR... i seguix roncant.

I al mateix temp[s], els xiquets se’n van eixir de la porta i se’n va anar corrents, corrents, corrents, hasta arribar a sa casa.

I el ogro no va po[d]er menja[r]-se als xiquets.

[...] I eixe és el cuento [...]

Reproductor MP3