Histories de por al mas del Moreral

- (Carmen.I.I): A vore... . A vore com començe perquè n’hi ha moltes historietes.

- (El seu marit): Pos tu conta-li una...o... si és igual.

- (Carmen.I.I): Pues en el Moreral (és un mas que n’hi ha a l’eixida del poble). Entonces en temps antic d[e]ien que eixien espirits. I hi ha una ermita. En front del mas, hi ha una ermita i una volta el que estava de masero va entrar a la ermita i va...va vore el cuadro del cristo doblat; el va posar al puesto i quan va tornar a anar estava otra volta doblat. I tenien molta por.

- (Carmen.I.I): A vore... n’hi ha un...n’hi ha un[a] altra.

- (El seu marit): I ademés, està lo de la campana...que tocava la campana.

- (Carmen.I.I): Ah! Que tocava la campana sense...i tocava la campana sense anar a tocar-la ningú.

- (El seu marit): No. Ningú tocava.

- (Carmen.I.I): I un[a] altra historia. Jo quan era xicoteta me’n anava amb ma mare -perquè ma mare la llogaven a pelar panís-. Saps lo que és pelar panís?

- (Jo): No

- (Carmen.I.I): Com es diu el panís en castellà?

(Mormol general)

- (El seu marit): Els panotxes [?]

- (El seu marit): - Quitarle...llevar-li el que és el panís a la panotxa[?]. [...]

- (Carmen.I.I): La pell. La pell del panís.

- (El seu marit): - Deixar-la amb el gra a la vista.

- (Carmen.I.I): Entonces jo...ma mare se’n anava a fer faena allí.

(En aquest moment es va produir un problema tècnic amb el portàtil i Carmen I.I em va dir- descansa-lo ahí-  referint-se a que el posara damunt la taula.)

- (Carmen.I.I- reprenent el fil del argument [...]): Se’n anava a fer faena. I jo, quan eixia d’escola me’n anava a vore la mare, a..., a estar allí... . I la que estava de casera... pues un dia em diu:

- Ai Carmen!- (a ma mare)- Ai Carmen! Saps que em va passar ahir?

- Que li va passar tia Isabel [?]

                - Diu...pues mira...em vaig sentir que baixaven les escales i anaven en sabates de tacó. Van obrir la porta i se’n van eixir.

- (Carmen.I.I): Això...això ho va contar la tia Isabel a ma mare i estava jo...(Carmen I.I posa cara de por). Tenia deu o onze anys.

- (Germana de Carmen I.I): Això no ho havia sentit jo mai [?][...]

- (El seu marit): Si...i de que baixaven [...] de tacó també.

- (Carmen.I.I): Bueno però això... això...m’ho van contar a mi i a ma mare, jo sent una xicona.

- (Jo): Al mateix mas?

- (Carmen.I.I): En el mateix mas de la campana.

- (El seu marit): [...]

- (Carmen.I.I): I això...segons diuen...o fe[i]en pa...pa que se’n anaren els caseros del mas.

- (El seu marit): Açò...es diu que fe[i]en por per que se’n anaren [?]

- (Carmen.I.I): I en aquell entonces...ho duia un arcipreste d’Alcoi

[...]

- (Carmen.I.I): Pues això ens contaven a ma mare i a mi. Que baixaven les escales en sabates de tacó i entonces obrien la porta, pegaven una portà...i no veien a ningú. O siga que...abaixaven, no veien a ningú i eixien per la porta.

Reproductor MP3