El Penyó del Divino i l'avi Giner

Llegenda del passat

El abuelo Giner era un senyor major que vivía tots els dies en el Penyón Divino. Era pastor, tenía una dona i cuatre filles. La temporada de cultivar el camp ell es passava ací amb les ametlles, les olives, [...] peró quan s’acabava tot aixó eren molt pobres i, entonces, emigrava a Argel a fer com a pedra picada i guanyava uns quants diners.

Va a estar unes tempora[d]es anant i tornant, i en el te[mp]s que estava ací en el poble, pues allí dalt en el Penyó de la Divino, el home hacia carbó i el purtava a vendre’l a la Vila, que era port de mar, en un carro.

La sorpresa d’ell va ser que un dia, quan va aplegar a la Vila, havien uns senyors asperant-lo i li van dir:

-          Mira que ací hi han uns senyors àrabes que volen anar al Penyó de la Divino i mosaltros sabem que tu coneixes açó prou bé. - Ell es va quedar escoltant  tot par sorprés [?] però no va dir nada.

-          Pues lo que vulgen.  Si se’n volen vindre’n amb mi ara mateixa, jo me’n vaig ara per amunt. - I els homens contents pues se’n van anar en ell sense saber que el abuelo Giner savia parlar el àrabe i, el abuelo, de la Vila a Sella, que hi han setze kilómetros, va anar ascoltant tota la conversació.

Van aplegar a casa, en el poble, i es van llitar en la casa d’ell que els va convidar a quedar-se allí. Ell, quan va anar a l’habitació de la seua dona li va contar tot el […] que havia passat durant el camí. El abuelo es va deixar a la dona en els moros i ell se’n va anar al Penyo de la Divino pa[ra] tornar [a] per ells a sant demá de matí  [?].

Li va explicar a la dona lo que passava, pues más o menos, sense acabant dir-li moltes coses pa [ra] que la dona no parlara. I el abuelo se’n va anar i al  Penyó del [Di]Vino, segons lo que di[u]en els moros era, que han eixía el primer ratlla de lluna de la nit ja lluminava era quan va eixir... quan va eixir la relleta de lluna, hi va fer a un puestet que ell feia foc tots el dies amb el gana[d]o sobre tot en hivern quan va fer fred, en un fes i un pic i una pala va destapar i verdaderament allí hi havia una fortuna, un t[r]esor.

Ell s’en va anar en un matxo i un burro en les avies [?] i allí va clavar dins dels avies tot eixe t[r]esor que hi havia tant gran. Se’n va anar i ho va amagar sense dir res a les famílies i a ningú, i se’n va tornar a baixar pac al poble.

Molts diuen que uno dels animals es va morir perquè no podia soportar el pes de la fortuna que purtaba.

Se va vindre al poble, va anar a casa:

-          Bueno, pues, quan vulgen vonstens – en la segua llengua -  on anem per amunt. - I se’n van anar al Divino.

Quan van anar al Divino, les árabes entre ells parlants i el abuelo escoltant-ho, que ell ho va fer ben disimulant, i els árabes s’angarren en una disputa amb ell dient-li:

-          Escolte, açó… voste… jo…

-          Jo estic con voste des de a nit en casa, que passa ací? Que passa ací?

-          Voste ha escoltat tot[a] la conversació de mosaltros… Voste sap parlar el árabe.

I el abuelo Giner diu:

-          Jo no… Jo no sé… Alguna cosa perquè vaig a treballar allí però jo no sé lo que vostes di[u]en.

-          Com que no sap?

Entonces els árabes, vaen destapar altra volta alló i, alló estava buit. Tant van forçar al abuelo que vinga di-li i vinga di-li i per fi agarren i fan una fogata damunt d’eixa tapa[d]ora que hi havia, (supose jo que sería una pedra o sería un ferro, no sé perquè la l[l]egenda conte moltes coses) que ho van cremar tant que li van insistir ell de que diguera, que diguera i que no sé i que no sé, i van dir:

-          Pues anem a quemar el braç.

-          Pues creunt-me el que vulgeu, però jo no sé res del que estiu dient-me.

I entonces van fer que posara els mans damunt d’eixa pedra o d’eixe ferro, lo que fora, i se li van quedar els mans acurrufa[d]es. Les van quedar les mans acurrufa[d]es i els moros se’n van anar.

Per això en Sella hi ha un dicho que diu: Vols un repat d’e[a]metlles? – I molts diuen:  No no, però que no siga com el abuelo Giner.  Vol dir-se que al abuelo Giner, después d’haver tingut eixa quemaja [?] se li van quedar les mans acurrufa[d]es  i els ditets, de tant foc que va mantindre.

Después, les seues filles es van fer unes grans senyoretes. Es van anar a València i van encontrar tot eixes fortunes de monedes, diuent el dicho, i peces de collars i joies precioses…

I Giner fent el bobet, es va fer amb tot. Ell feia margens [?] en l’Alger,  es va ensenyar a parlar i después va vindre ací i es va fer el amo, el pobret però es va quedar casi sense mans.

Reproductor MP3