Don Joan de la Panarra

Quan jo era xicotet mo abuelo em contava una contalla de Finestrat d’un home que li d(e)ien Don Joan de la Panarra. Era fill de forners i de xicotet el van mal criar els seus pares i els clientes que anaven al forn.  Quan tenia sis anys sa mare volia que l’ajudara un poc i el va enviar a casa del vicari dient-li:

- Joanet  do aquesta panera de pans a cal vicari

Però allò Joanet fent-se de tots els colors li va dir:

- No, no! No vull portar la panarra!

- Joanet!

- La panarra no! La panarra no!

Les dones que eren a comprar van esclafir a riure i ho van contar a casa, i d’ahí en avant començaren a dir-li “Joanet de la Panarra”.

De major donave molts disgustos als seus pares, feia poca faena  i era un vividor. En l’any de la pesta van morir els seus pares i va vendre la fleca i el forn pensant que amb eixos viuria quatre o cinc anys i después ja seria Don Joan de la Panarra i ja aplegarien mes diners.

Uns anys después el dia de la Mare de Déu  del Carmen estava berenant tot sol a la Font de l’Alcàsser i no corria cap mica de vent i les mosques se’l menjaven. Damunt d’un tros de boníto(l) van caure un muntó de mosques que d’una manota[d]a van morir i començà a cridar i a riuse com un boig i al acudir uns xiquets els va dir:

- Compteu-les!

- Cent redones senyor Joan

- Hala aneu al poble i conteu-vo tots

I els va cantar lo següent:

“Don Joan de la Panarra,

fill de Finestrat

n’ha mort cent d’un colp

i res no li ha passat”

Els xiquets anaven cantant i primer eren mosques, después eren falcons i finalment en altres pobles eren lladres i els havia mort un cavaller de Finestrat. Don Joan es va comprar un cavall i es va llançar al món a buscar aventures. De poble en poble anava fent esglaiant algún xarrador, ajudant als que ho necessitaven... I així van ocurrir casos el del Grandot del Mas, que en realitat no era un grandot sinó un nano deforme, el del Rei Periolant i la serp del Castell d’Alcalà, aventures com la del cavall salvatge, els lladres de la Safor.

A canvi de tots eixos èxits devia rebre la ma de la princesa Retolina però esta no el volia i a la fi el van recompensar amb un saquet d’or.

Don Joan va tornar a Finestrat i va recomprar la fleca que havia estat de sos pares. Volia deixar de ser cavaller de l’aventura i fer-se flequer de la tranquil·litat.

Reproductor MP3