[Els tres pèls del dimoni]

ELS TRES PÈLS DEL DIMONI

Hi havia una vegada un rei que estava a punt de faltar i buscava pretendent per a la seua filla Isabel. Passaren els dies i anava omplint-se el Castell ple de pretendents. Un dia darrere d´altre cada pretendent tirava en marxa arrere el seu projecte. Quin era el seu projecte i el seu objectiu? Arrancar-li tres pèls al dimoni que feia tantes maldats al regne. Un dia passejava la princesa pel jardí i es va trobar amb el seu patge Gasperet.  Gasperet estava súper preparat per a anar-se’n a buscar els tres pèls del dimoni perquè ell realment era qui  estimava a la princesa. Així que Gasperet va començar el seu  viatge en busca dels tres pèls del dimoni.

Camina que caminaràs va arribar a un poble on tota la gent plorava.

-          Per què plores? – Preguntava Gasperet.

I la gent li contava que tenien un estany ple de vi i que s´havia secat.

-          Quina desgràcia tan gran! – Li comentaven – Segur que ha sigut una malifeta del dimoni.

Camina que caminaràs Gasperet va arribar a un altre poble on tota la gent també plorava.

-          Però que ha passat? Perquè tots ploreu?

I la gent li contava que tenien una pomera que feia les pomes d´or i que sense saber com la pomera s´havia secat.

-          Segur, segur que té algo a veure el dimoni- va pensar Gasperet.

Camina que caminaràs va arribar a un tercer poble on també tota la gent plorava. Era el cas de que la princesa havia caigut en un somni profund i els pares s´havien mort de pena i quedava res per a ser su[b]stituïts per un rei de molt dolent. Gasparet va pensar:

-          Segur que ha segut una malifeta del dimoni. No deu d´estar gaire llunt.

Al final va veure un gran desert i es va endinsar dintre i va trobar una casa vella plena de foc i una vella amb molt mal humor que li deia:

-          Què busques ací carn batejada?

I el patges li va contestar tots els propòsits que tenia d´arrancar els tres pèls del dimoni per casar-se amb la princesa Isabel.

-          Mira com el fas llàstima – li digué la dona – el faré convertir-te en formiga i quan vinga el dimoni procura que no el veja. D´aquesta  manera quant el dimoni estiga dormint tu aniràs poc a poc cap al seua cara i li furtaràs un a un els tres pèls que estàs buscant.

Tornava el dimoni cansat de fer mal quan va parlar amb la seua criada i es va adormir. La formiga poc a poc, RAS! Li va llevar un pèl de la barba. AY! Va cridar molt fort el dimoni.

-          Ja estàs tornant a somiar? – Li diu la criada.

-          [...] Sí, estic somiant en aquel[l] poble on tenen a la princesa dormida i que estic pensant que si li posaren un objecte beneit als llavis es despertaria i veges tu quina pèrdua perquè tindria un ànima menys.

Gasparet parava a l´orella. Després li va arrancar el segon pèl, RAS!

-          Què tens? Estàs tornant a somiar?

-          [...] Sí, astic somiant en eixe poble que tenia eixes pomes d´or i la pomera s´ha secat. Però si descolgaren cada una de les arrels podrien reavivar-la i tornar a eixir eixes pomes d´or.

El Gasparet vinga que escoltar i per fi RAS!, el tercer pèl. AY!

-          Altra volta? Què el passa? Quina manera de somiar hui.

-          És que estic pensant en aquell poble on tenien un estany de vi i se´ls ha eixugat i somie que el netegen, regiren les arrels i troben un gripeu, que jo soc verdaderament eixe gripau i me´l bec poc a poc.

El minyó, el patges, no perdia ni una i estava súper enfadat. Poc a poc, quan ja portava els tres pèls del dimoni a les mans es converteix de nou en persona i torna el viatge cap a cassa.

Primer passa pel poble on estava la princesa dormida i va donar les indicacions per a que es despertara. Tot el poble le u va agrair. Després va arribar al segon poble on va dir que descolgaren les arrels i que la pomera es tornaria a fer florida com mai. I per últim va arribar al poble on estava eixul l´estany que era ple de vi i els va donar el consell de cavar i regirar el fons de l'estany per trobar el gripau. Tot va tornar a omplir-se de vi en gran abundància i tota la gent de cadascun del tres pobles le u va agrair en gran mesura.

Què feliç era Gasparet en entrar de nou a la ciutat, i molt més fou quan va arribar al palau i va vore la Isabel que corria a abraçar-lo. El rei el nomenà  rei de seguida, donà ordres perquè es fessin grans festes i es celebraren les bodes de la Isabel i Gasparet. I conte contat, conte acabat.

Reproductor MP3