El tio Alegria

Llegenda

[...] Diu que va passar a Crevillent fa lo menos quatro siglos [...]. Un home que sabia molt i se... i se tornava, se tornava... anaven perseguint-lo perquè sabia molt i feia moltes, com si fora un [...], vidents [...], i anaven sobre ell. I un dia, diu, el van vore [...] i diu [a] la seua dona:

-         Està el seu home? [...]

-          I diu: No, no està, se n’ha anat. 

-          I diu: bueno pues demà vendré perquè tenim que parla[r] a tancar-lo a la presó, perquè s’han fet moltes queixes d’ell.

I entonses diu aixina, i en això estave ell amagaet, i diu:

-          Xico, ¡nya[s]!,diu que demà tenen que venir guàrdies, i fíjate tú, 

-          I diu ell: no te preocupes. Demà estarem miran[t] i quan els veguem veni[r], que vienen en un camp [...] aixina per la [...] costereta, la sendeta, jo me tornaré un clavellí [...], i diu: Però que no te tallen [...], te demanaran un clavell perquè està molt bonico, però tú no consentisques que tallen el del mig, perquè el del mig és el meu cap. Si tallen un poquet a on tinc la roba o em fan un tallet en la mà tot se cura.

Ala; allà que venen:

-          Què, està el... [...]?

-          No, no està. 

-          Pos anem a escarbar.- Comencen a mirar per tots els puestos, no lo encontraven.  - Ui quina mata més bonica que hi ha aquí. I diu – Pos mira, ja que em vingut me pone per la meua dona una clavellina- i diu 

-          no, no puc dona[r]-les perquè eixes clavellines pues acabe de rega[r]-les i no puc dona[r]-les. 

-          Però una no fa res dona - li diu.

-          Bueno jo se la culliré. 

-          Però cull-me eixa del mig tan bonica-. 

-          Diu. No, no, eixa del mig no, el desgracie jo el açò, el rose[r] eixe [...].

Li talla una del costat i se’n van. I quan ja se’n van fa aixina amb els braços (moviment) i se’n torna ell [...], i tenia un tall aquí en la mà, un tall en la mà que li van ver però, no era clavellina, era que se tornava ell.

-------

Se n’anava en les xiques, diu que a sant Pascual [...], això ho d[e]ien els velles, se n’anaven a Sant Pascual i llevava els xiques. Se n’anaven, passaven l[a]’ [v]espra[d]eta i contava cuentos, contava de tot i elles priva[d]es. Llevaven una merienda i después se n’anaven al poble eixe del turró [...], a Santa Àgueda. I diu aixina:

-          [V]inga mos faça un truco, mos faça un truco. I diu: 

-          No, no puc fer-lo. 

-          Si, [v]inga mos faça. 

-          I què voleu que vos faça?. 

-          Pos jo que sé, algo.

 I s’alça i gira la mà i veuen com si estaguera la mar, la mar de aigua i li diu aixina:

-           Ai, ai mare, mare que por!, que m’ha tallat les cames!, ai mare ai!.

Pasma[d]es, ja llegava l’aigua per aquí (assenyalant el coll) i deia:

-          Pos no volíeu un truco?.

-           Ai, no, no, no, no per favor!. Anem a ofegar-nos poquet a poquet! -elles pensaven que el aigua ja estava per aquí (assenyalant el coll). - El desfaja, el desfaja!-.

 I va fer aixina i el va desfe[r] i no estaven ni banya[d]es.

Reproductor MP3