La font de la donzella

Rondalla meravellosa

Havia una volta en la serra de Santa Pola una donzella que no parava de plorar. Quan era de dia el Sol le preguntava què le passava i, per la nit, la Lluna també s’ho preguntava. Però encara seguia plorant.

Un dia le va contar al Sol i a la Lluna què plorava perquè l’agra[da]ria conestre la mar. Però la pobreta seguia plorant. Entonces vingué un mag i le va donar el desig de poder conestre la mar. La va convertir en aigua i anava per la terra hasta la platja de l’Antina. El temps va passar però la donzella, que era ara font, seguia plorant. Una a[l]tra volta el Sol i la Lluna le preguntaren què le passava, i plorant els contestà que volia vore al seu amat que s’havia quedat en la serra. Vingué el mago a[l]tra volta i le va dir que ell faria que el seu amat se reunira en ella.

Una volta a l’any, el dia deu de julio, a les dotze del migdia tota l’aigua de la mar se fa dolça. I sempre tots els anys passa igual. És l’amat de la donzella que baixa de la serra. Per això se diu el dia del milacre. 

Reproductor MP3